(Roses, Alt Empordà)
Castell, les ruïnes del qual s’aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila.
Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia.
Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra del Francès.
Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat.
(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme.
Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament.
Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079).
El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tres ponts que tenia ací el camí ral que per Organyà s’enfilava vers la Seu d’Urgell.
Després d’una certa vitalitat al llarg dels segle X i XI, es tornava a trobar decadent el 1075. El comte Ermengol V d’Urgell intentà d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys, però es decantà el 1079 per Ripoll, d’on fou priorat a partir d’aleshores. El seu prior és documentat en fonts ripolleses fins el 1192; més tard es perden les notícies i desaparegué la seva comunitat.
A la darreria del segle XV es trobava ja del tot enderrocat, però la seva propietat continuava pertanyent al monestir de Ripoll.
Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l’actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet.
(Os de Balaguer, Noguera)
Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), dins l’antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna.
Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cel·la de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal. Sembla que era una filial d’Alaó.
Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474.
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Tous.
(Forallac, Baix Empordà)
Antic poble, dins l’antic terme de Fonteta, situat al sector muntanyós proper al Mont-ras.
El lloc és esmentat ja el 1062 i el 1280 pertanyia als vescomte de Bas.
L’església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell; l’actual edifici fou bastit el 1599 i conté un matacà i la porta de l’anterior.
(Lleida, Segrià)
Antic poble, a 5 km de la ciutat, al nord-oest, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida (1149). El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida. El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set; desaparegué a causa de la guerra dels Segadors.
Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades.
Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges. Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic.
(Castelló de Farfanyà, Noguera)
Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme.
Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar. Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens.
La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).
(Lleida, Segrià)
Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.
De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.
Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.
Dades dels Països Catalans 