Arxiu d'etiquetes: Llitera

Tamarit de Llitera (Llitera)

37 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent): 110,60 km2, 360 m alt, 3.538 hab (2015)

(cast: Tamarite de Litera) Situat a la Depressió de l’Ebre i regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll.

Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s’hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d’animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica.

La vila s’estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica-gòtica, amb façana romànica (segle XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, segle XII, modificada al segle XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels segles XVII i XVIII.

El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d’Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l’estació prehistòrica dels Castellassos.

Sanui i Alins (Llitera)

5 Respostes

Municipi de Llitera (Franja de Ponent): 51,09 km2, 454 m alt, 173 hab (2015)

(cast: Azanuy-Alins) Situat a l’extrem nord de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui. Format el 1969 en unir-se Sanui (cap municipal) i Alins de Llitera. Un terç del territori és ocupat per la brolla.

L’agricultura n’és el principal recurs econòmic del municipi, totalment de secà (cereals, oliveres i ametllers). La ramaderia (bestiar oví i cabrum) és complementària. Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha, en gran part de conreu directe. Des del 1900 ha sofert un despoblament de gairebé la meitat de la població.

La vila de Sanui és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dins el dialecte ribagorçà, trets característics, com el mateix nom de la vila de Sanui.

Sant Esteve de Llitera (Llitera)

5 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 72,15 km2, 420 m alt, 498 hab (2015)

(cast: San Esteban de Litera) Situat entre el riu de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca, i el canal d’Aragó i Catalunya, que rega el sector meridional del terme; accidentat per la serra de la Gessa, al sector occidental de la comarca i que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera. La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar.

Agricultura de secà (cereals, oliveres), així com de regadiu, amb conreus d’horta i sobretot fruiters. Ramaderia porcina, ovina i bovina. Granges d’aviram i de conills. Indústries derivades de l’agricultura (elaboració de pinsos i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

La vila és als contraforts de la serra de la Gessa. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

El municipi comprèn el poble i l’enclavament de Rocafort de Llitera i l’ermita de la Guàrdia.

Peralta i Calassanç (Llitera)

17 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 114,9 km2, 523 m alt, 240 hab (2013)

(cast: Peralta de Calasanz)  Format el 1970 per l’annexió de l’actual capital del municipi Peralta de la Sal, amb Calassanç i Gavasa. comprèn el sector nord de la comarca, que correspon a l’alta conca de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca; és accidentat per la serra de Corrodella i, en bona part, és cobert de matolls, ermots i pastures.

Agricultura de secà, els cereals constitueixen el conreu dominant, seguits de vinya, oliveres i ametllers. Hi ha ramaderia (ovins). La indústria alimentària ha gairebé desaparegut. Aprofitament de la sal de les fonts. Àrea comercial de Lleida.

Església parroquial de Santa Maria. El 1697 s’hi establí un noviciat escolapi (Josep de Calassanç era fill de Peralta)

Santuari de la Móra. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Quatrecorts.

Castellonroi (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 37,49 km2, 442 m alt, 336 hab (2014)

(cast: Castillonroy) Situat als Pre-pirineus, a la vall baixa del Reguer, afluent de la Noguera Ribagorçana. Dins el terme, accidentat, hi ha la resclosa i central elèctrica de Santa Anna i el canal de Pinyana, al despoblat del mateix nom, al peu dels últims contraforts del Pre-pirineu.

La vida econòmica del municipi és agrícola de secà, i també de regadiu, gràcies al canal d’Aragó i Catalunya, que rega una part del terme amb aigua procedent de l’Éssera. Ramaderia. També hi ha alguns molins d’oli. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra del Reguer; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

Dins el terme hi ha també el despoblat de Pinyana i les esglésies de Sant Salvador de Montpedró (al cim del turó del mateix nom) i de Santa Anna.

Camporrells (Llitera)

8 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014)

Situat al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures.

Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l’olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d’estiueig. Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII); l’actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és de 1749-68.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Miravet.

Campell, el (Llitera)

10 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 57,81 km2, 499 m alt, 697 hab (2015)

(cast: Alcampell) Estès al nord de la serra de la Gessa per una plana que comunica, cap al sud, amb el pla de la Quadra, al límit amb la Noguera, al nord-est de Binèfar.

La base de l’economia local és l’agricultura; el regadiu (cereals, alfals, arbres fruiters) és alimentat amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya; de secà, s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. La ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) fa d’activitat complementària. Àrea comercial de Lleida.

La vila, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins al 1831 d’aquest municipi; l’església parroquial de la vila (1664) és dedicada a santa Margarida; gran casal de Bellet.

El municipi comprèn també els pobles de Pelegrinyó (separat del sector principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera) i de Miporquet i els despoblats de la Montanera i de Vivers.

Enllaç web: Ajuntament

Baells (Llitera)

9 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 39,82 km2, 610 m alt, 113 hab (2014)

Situat als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça, al nord-oest de Lleida. A la part muntanyosa del terme hi ha alzinars, rouredes i pasturatges.

L’economia local es basa en l’agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), la ramaderia, la cria d’animals de granja i l’apicultura, activitats que tanmateix no han impedit una progressiva davallada de la població a partir del 1920. Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu del Montdevalls i al voltant del palau de Baells, antic castell senyorial. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn també els pobles de Natjà i de Sorita de Llitera.

Altorricó *

Deixa un comentari

(Llitera)

Grafia tradicional del municipi del Torricó.

Almacelles, clamor d’

4 Respostes

(Albelda, Llitera / Fraga, Baix Cinca)

Curs d’aigua entre els dos municipis. En part canalitzat per tal d’evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi.

Des d’aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d’Almacelles, es troba la llacuna d’Almacelles.

El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó establerta el 1305 per Jaume II el Just.

Aquest curs d’aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.