Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2), des del 1969 de l’actual. El poble és situat al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació. Una carretera l’uneix amb Sanui.
Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca.
Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 51,7 km2, 361 m alt, 762 hab (2014)
(ant: Albel·la) Situat al límit amb la Noguera i el Segrià, a la zona de parla catalana de l’Aragó. S’estén per la banda oriental de la serra de la Gessa i, al sud, per la plana meridional de la Llitera.
L’agricultura de regadiu (cereals, arròs, alfals), alimentada pel canal d’Aragó i Catalunya i la sèquia de la Magdalena, és la base de l’economia local, complementada pel secà, la ramaderia i la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Lleida.
La vila era un antic castell musulmà conquerit el 1083 pel comte d’Urgell. L’església parroquial de Sant Vicenç havia estat la col·legiata d’Albelda fins al segle XIX.
Dades dels Països Catalans 