Arxiu d'etiquetes: llibres

Nostra Novel·la

Deixa un comentari

(València, 17 maig 1930 – 11 juliol 1931)

Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l’artística de Josep Sabina.

Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d’escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s’acostà a poc a poc a les normes generals.

Els volums, d’un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines. Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts de València.

Manual Digest

3 Respostes

(Andorra, 1748)

Recopilació oficial inèdita, feta per l’advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.

Tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i dels costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General.

Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda, encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament.

Llibre de Memòries…

Deixa un comentari

(València, 1308 – 1644)

(Llibre de Memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València)  Dietari de la ciutat. Obra molt detallista i en estil lacònic, s’hi recullen les incidències municipals i electorals.

Escrit per diversos autors: un d’anònim fins al 1488, Francesc Joan en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.

Font documental per a la revolta de les Germanies a València (1519-23), de la qual el cronista fou testimoni visual i familiarment implicat.

Fou publicat l’any 1930, amb introducció i notes de S. Carreres i Zacarés, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.

Llibre d’Antiquitats

1 Resposta

(València, 1523 – 1680)

Crònica de la ciutat. Font bàsica per al coneixement civil i eclesiàstic de la vida local valenciana. Escrita en català fins al 1665.

Fou redactada, entre altres, per Pere Martí (1523-40), Joan Clarà (1540-65), Jeroni Bertran (1580-94), Crisòstom Foix (1594-1605), Sebastià Goterris (1605-27) i Jacint Balaguer (1678-80).

El manuscrit és a l’arxiu de la catedral valenciana, i fou editat per J. Sanchis i Sivera el 1926.

Illes d’Or, Les

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1934 – 1975)

Col·lecció de llibres d’autors balears o sobre temes balears. Iniciada per Francesc de B. Moll, nucli -juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover– de l’Editorial Moll, amb el parèntesi d’inactivitat del 1938 al 1940.

Acull tota mena d’autors i de gèneres, en un to més aviat divulgador i en volums no gaire llargs. Ha publicat més de 150 de títols.

És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa.

Horacianes

1 Resposta

(Illes Balears, 1906)

Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals –A Horaci i Calma (traducció de l’obra XVI del llibre II d’Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906.

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa -seguint els exemples de Manuel de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres).

L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any).

Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país.

Hivern a Mallorca, Un

Deixa un comentari

(París, França, 1841)

(fr: Un hiver à Majorque) Llibre de George Sand. Publicat el 1841 a “La Revue de Deux Mondes” de París amb el títol d’Un hiver dans le midi de l’Europe i l’any següent amb el títol definitiu.

Recull de memòries sobre l’estada de l’autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del novembre 1838 al febrer 1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums.

Provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de J.M. Quadrado, publicada a “La Palma” el mateix 1841.

Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.

Història General del Regne de Mallorca

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1595)

Obra de Joan Binimelis i Garcia. Abraça des de la creació del món fins al 1592, i consta de la història de l’illa fins a Felip III, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d’unes biografies de mallorquins il·lustres i de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments.

L’autor la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. L’escriví en català (acabada el 1595) i la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana), el 1601.

Al segle XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries dels segles XVII i XVIII; una versió castellana -l’única completa de l’obra- fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927.

L’obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Agustí Alemany (1723).

Història de València

Deixa un comentari

(València, 1530 – 1537)

Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana. Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’inclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil).

És escrita en un català amb pocs dialectismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes arqueològiques.

Cal subratllar la inserció d’una versió catalana del text d’Aimó de Saint-Germain des Prés sobre el trasllat de les restes de sant Vicenç màrtir, des de València a Castres. És de lamentar, però, que sigui el primer a donar entrada a les fantasies d’Annio de Viterbo, al costat de falsificacions de la pròpia collita. Arriba fins a les lluites civils entre els sarraïns immediatament anteriors a la conquesta.

Fou ampliada, traduïda al castellà i publicada el 1546 amb el títol de Primera parte de la Crónica general (reeditada el 1563). Continuà (1551), ja en castellà, una Segunda parte de la Crónica general (que abraça el regnat de Jaume I el Conqueridor); ambdues foren publicades a Venècia en italià el 1556, i de nou en castellà el 1604.

La tercera part, que havia d’arribar fins a les Germanies inclusivament, no ha estat trobada.

Gran Enciclopèdia de Mallorca

Deixa un comentari

(Mallorca, 1988 – 1999)

Iniciativa editorial del Grup Serra de comunicació, de Palma, desenvolupada en forma de fascicles setmanals inserits dins els diaris “Baleares” i “Última Hora”. Consta de 19 volums. És l’única enciclopèdia general de Mallorca. És escrita íntegrament en català.

Sorgí a iniciativa de l’editor Pere Serra i d’un grup d’intel·lectuals format per Damià (Ferrà) Pons, Llorenç Capellà, Guillem Frontera i Miquel Dolç, el qual en fou el primer director. Tots ells formaren el consell de direcció.

Entre el 1990 i el 1991 en fou el director Ferran Aguiló, substituït el 1991 per Lourdes Mazaria, i, des del 1992 fins al seu acabament, estigué sota la direcció de Pere Fullana.