Alineació muntanyosa de la vall de Cardós.
Culmina al pic de Llurri (2.325 m alt) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d’aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri.
Arxiu d'etiquetes: Lladorre
Lleret
Poble (1.381 m alt), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1.975 m alt), al camí de Lladorre al Vallat d’Estaon.
L’església parroquial és dedicada a sant Corneli.
Guiló, coma de
1 Resposta
(o d’Aguiló) Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.
És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.
Guerosso, riu de
Curs d’aigua de la vall de Cardós.
Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
Gallina, estanys de la
Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, a la vall de Cardós.
És dominat pel Mont-roig (2.864 m alt) i pel pic Major de la Gallina (2.758 m) pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau (2.849 m) pel sud.
El més alt dels estanys, l’estany Major de la Gallina, és a 2.500 m d’altitud.
Forn, coma del -Pallars Sobirà-
Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu.
Cardós, vall de
Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós.
És una petita vall d’origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de 2.000 m d’altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d’Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s’estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs quilòmetres al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós.
La població es localitza en el fons de la vall i viu principalment del bestiar boví i cavallí. També hi ha alguns cultius de cereals i patates. Centrals hidroelèctriques a Tavascan. Turisme i esports d’hivern.
Tradicionalment hom ha considerat el límit al forat de Cardós, aigua amunt de Tírvia.
Canedo
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
Broate, coma de
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
Boldís Sobirà
(o Boldís de Munt o de Dalt) Poble (1.480 m alt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.
Dades dels Països Catalans 