(o Boldís de Baix) Poble (1.303 m alt), situat en una vall lateral a l’esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel.
A més de l’església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica, esmentada el 839.
Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.
És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).
La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.
Llogaret (1.200 m alt), a la vall de Cardós, emplaçat en un coster, a la dreta del riu de Lladorre.
L’església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l’antic municipi al qual havia pertangut Aineto.
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 146,98 km2, 1.052 m alt, 226 hab (2016)
Situat a la capçalera de la vall de Cardós, subafluent de la Noguera Pallaresa. Relleu muntanyós (cims de Montgrí i Sotllo). Boscos, prats i estanys.
Agricultura de secà (cereals, patates), ramaderia (bestiar boví per a l’obtenció de llet) i indústria. Explotació forestal (serradores). Central elèctrica de Tavascan. Les instal·lacion d’esports d’hivern (esquí de fons i esquí alpí) han permès el desenvolupament del sector serveis adreçat al turisme. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El poble és dividit en dos nuclis, entre els quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí.
Comprèn els pobles de Tavascan, Aineto (església romànica de Sant Romà), Boldís Jussà (església romànica de Sant Pere), Boldís Sobirà i Lleret.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l’estany d’Estats, que omple el fons de la coma d’Estats), a la frontera amb França i no lluny d’Andorra.
És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d’Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L’erosió glacial ha deixat l’empremta característica: circs amb estanys, comes, etc.
La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís Marià Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasen (1924), primera a l’hivern.
Dades dels Països Catalans 