(l’Alguer, Sardenya, 1952 – 1985)
Entitat cultural. Fundada per a la conservació del català alguerès. Ha estat presidida per Rafael Catardi (1952-61 i des del 1971) i per Antoni Simon i Mossa (1961-71).
Promogué la publicació de “Renaixeça Nova” (1960), organitzà els jocs florals de l’Alguer (1960, 1961) i edità discs de cançons alguereses (1972).
A partir del 1985 la seva feina fou continuada per l’Obra Cultural de l’Alguer.
(l’Alguer, Sardenya, 1993 – )
Centre. Creat mitjançant un conveni signat entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser.
El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US.
Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres. Edita la revista infantil mensual “Mataresies”.
Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya té a l’Alguer.
(l’Alguer, Sardenya, Itàlia, 1354 – )
Variant del català que es parla a la ciutat i als voltants més immediats. Aquesta variant procedeix de la colònia catalana que el rei Pere III el Cerimoniós portà a la ciutat de l’Alguer l’any 1354.
Es caracteritza per la falta de desinència en la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs en -ar, com el balear: jo cant; pel canvi recíproc de l i r en determinats casos; pel canvi d > r intervocàliques; per l’evolució e > a en posició pretònica i final; pel tancament de la o àtona en u, com en català oriental; per la pronunciació labiodental de la v (viva).
El vocabulari, que manté gran nombre d’arcaismes, rep moltes influències del sard i de l’italià.
(Barcelona, 1980 – )
Entitat cultural fundada per tal d’intensificar les relacions amb Sardenya, sobretot amb l’Alguer.
Abans de la seva constitució (1974-79), era una secció d’Òmnium Cultural.
Dades dels Països Catalans 