(València, segle XVI)
Jurisconsult. Es doctorà en ambdós drets després d’estudiar a Salamanca i a Alcalà. Fou oïdor de l’Audiència valenciana.
El 1599 publicà la primera part del seu tractat Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi ad modum frequentium. La segona part no seria impresa.
Fou el pare de Pere Jacint Morlà.
(València, segle XIV – 1348)
Jurisconsult. Fou batlle general de València (1336) i vice-canceller en temps de Pere III el Cerimoniós. Quan aquest puja al tron, el 1336, fou un dels ambaixadors tramesos al papa per preguntar-li el vassallatge degut per Sardenya i Còrsega.
El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume I d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vice-canceller.
Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae.
(Oriola, Baix Segura, 16 març 1716 – Madrid, vers 1791)
Jurista. Exercí a Granada i a Madrid. Publicà a la capital espanyola dues obres de caràcter jurídic. En deixà d’inèdites.
(València, 1573 – 1635)
Jurista. Doctor en lleis. Generós. Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València.
Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets: Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació…, imprès a València el 1625.
Veure> Francesc de Montserrat Vives i Oriol (doctor en lleis català, 1617-88).
(València, 1564 – 1630)
Jurista i religiós. Acabats els estudis a la Universitat de València, fou ministre civil de l’audiència d’aquesta ciutat, visitador i regent de la de Mallorca i advocat patrimonial i assessor del lloctinent general de l’orde de Montesa. Ingressà el 1616 al monestir de la Murta, i arribà a ser-ne prior.
Escriví, entre d’altres: Responsum de Iurisdictione ordinis Montesiae (1594) i Responsum (…) in Causa collectae pro reparatione fluminis Guadalaviar (1595).
(Manacor, Mallorca, 1493 – Càller, Sardenya, 1556)
Jurisconsult. Germà de Nicolau. Es doctorà en drets a Avinyó. El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles I a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València. El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya.
És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum (València 1536), en el qual invita als eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa.
Francesc Montaner (Palma de Mallorca, segle XIX) Pintor i gravador. Fou mestre de Guillem Ferrer. Residí a Roma i a París, on estudià litografia pels volts del 1838.
Hipòlit Montaner (Catalunya, segle XVII) Jurista. Escriví unes addicions a una obra d’Antoni Oliba.
Joan Montaner (Illes Balears, segle XVII – Roma, Itàlia, segle XVII) Pintor. Estudià a Roma, on s’establí. Fou el pare dels germans Montaner i Upe.
(Fonts, Aragó, 7 abril 1822 – 22 octubre 1907)
Jurista i escriptor. Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí. Fou autor de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès.
Publicà també Historia de la villa ciudad de Tamarite… (1876), Historia de Ribagorza… (1878-80), Biblioteca de escritores ribagorzanos… (1884), Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell (1871).
Dades dels Països Catalans 