Arxiu d'etiquetes: juristes

Sans i Miquel, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Germà de Lluís i de Francesc de Sanç i de Miquel. Excel·lí en l’activitat jurídica en temps de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Fou procurador de pobres a la Sala del criminal de l’Audiència de Barcelona (1706) i doctor de la Règia Cùria (1708). El 1710 s’encarregà de la preparació de milícies populars.

Un any després fou senador a la Règia Cùria, càrrec que exercí en 1713-14, durant la defensa de Barcelona contra Felip V.

Quan aquesta va caure li foren confiscats els béns.

Sanç i de Sala, Ramon de

6 Respostes

(Arenys de Munt, Maresme, 1734 – 1801)

(o Marià)  Jurista. Germà de Francesc.

Membre del reial consell, havia entrat a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1758 i hi llegí diverses composicions catalanes (1791, 1793, 1797).

Fou el pare de Joan, Josep Antoni i Ramon de Sanç i de Barutell.

Salvador i Lledó, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 5 agost 1714)

Jurista. Era assessor jurídic del governador de Catalunya.

El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec (1706) i li concedí el privilegi de cavaller (1706). Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial.

El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’A.F. de Berenguer. Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat.

Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia.

Saguer i Olivet, Emili

Deixa un comentari

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 – Girona, 1940)

Jurista i científic. Notari de Girona, el 1930 en presidí la diputació provincial.

A l’assemblea de la Unió Catalanista celebrada el 1893 a Reus, propugnà la creació d’una comissió codificadora del dret català. Soci de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, va escriure a la premsa de Girona i Barcelona.

Obres principals: Situación del derecho catalán ante el Código Civil, Naturalesa jurídica de la llegítima segons el dret de Catalunya, Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña, La cuestión catalana y el Estatuto de Cataluña, etc.

Com a científic treballà en l’aprofitament industrial de l’anhídrid carbònic de les fonts.

Sagnier i Villavecchia, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1864 – 26 març 1939)

Jurista i militar. Fill de Lluís Sagnier i Nadal i germà d’Enric.

Es doctorà en dret (1893) i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general (1923), càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona.

Fou diputat a corts per Arenys de Mar (1903-06 i 1910-17), alcalde de Barcelona (1913-14) i director de penals.

Saera, Ramon

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIV – 1357)

Jurista. De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic.

Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la sèquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà.

Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat (obra del florentí Geri di Lapo), altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria.

És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres obres de caràcter jurídic.

Rubí i de Marimon, Ramon de

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1601 – Saragossa, Aragó, desembre 1642)

Magistrat. Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial.

Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó.

Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona; reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població. Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña (1642), manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford.

Ros, Ramon

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, segle XIV)

Jurisconsult.

És autor de la versió catalana del Tractatus de Purgatorio Sanctii Patricii, d’H. de Saltrey, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig.

Sembla ésser de ben entrat el segle XIV i té un cert interès lingüístic.

Romeu i de Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Jurista i polític.

Regent de la Cancelleria i membre del Consell Reial de Catalunya, acabdillà l’equip de govern de Joan d’Àustria durant el virregnat d’aquest al Principat.

Formà part de la comissió francoespanyola (Ceret, del 22 març al 23 abril 1660) encarregada de delimitar la frontera pirinenca després del tractat dels Pirineus.

Romaguera i Balle, Francesc

1 Resposta

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1648 ? – 1694)

Jurista. Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió.

Per encàrrec del bisbe Miquel Pontic publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis (1691, reimpreses el 1718) amb nombroses glosses i comentaris.

Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo (1700) juntament amb texts del mateix Romaguera inspirats en juristes catalans de l’època.