Arxiu d'etiquetes: juristes

Saguer i Olivet, Emili

Deixa un comentari

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 – Girona, 1940)

Jurista i científic. Notari de Girona, el 1930 en presidí la diputació provincial.

A l’assemblea de la Unió Catalanista celebrada el 1893 a Reus, propugnà la creació d’una comissió codificadora del dret català. Soci de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, va escriure a la premsa de Girona i Barcelona.

Obres principals: Situación del derecho catalán ante el Código Civil, Naturalesa jurídica de la llegítima segons el dret de Catalunya, Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña, La cuestión catalana y el Estatuto de Cataluña, etc.

Com a científic treballà en l’aprofitament industrial de l’anhídrid carbònic de les fonts.

Sagnier i Villavecchia, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1864 – 26 març 1939)

Jurista i militar. Fill de Lluís Sagnier i Nadal i germà d’Enric.

Es doctorà en dret (1893) i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general (1923), càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona.

Fou diputat a corts per Arenys de Mar (1903-06 i 1910-17), alcalde de Barcelona (1913-14) i director de penals.

Saera, Ramon

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIV – 1357)

Jurista. De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic.

Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la sèquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà.

Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat (obra del florentí Geri di Lapo), altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria.

És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres obres de caràcter jurídic.

Rubí i de Marimon, Ramon de

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1601 – Saragossa, Aragó, desembre 1642)

Magistrat. Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial.

Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó.

Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona; reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població. Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña (1642), manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford.

Ros, Ramon

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, segle XIV)

Jurisconsult.

És autor de la versió catalana del Tractatus de Purgatorio Sanctii Patricii, d’H. de Saltrey, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig.

Sembla ésser de ben entrat el segle XIV i té un cert interès lingüístic.

Romeu i de Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Jurista i polític.

Regent de la Cancelleria i membre del Consell Reial de Catalunya, acabdillà l’equip de govern de Joan d’Àustria durant el virregnat d’aquest al Principat.

Formà part de la comissió francoespanyola (Ceret, del 22 març al 23 abril 1660) encarregada de delimitar la frontera pirinenca després del tractat dels Pirineus.

Romaguera i Balle, Francesc

1 Resposta

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1648 ? – 1694)

Jurista. Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió.

Per encàrrec del bisbe Miquel Pontic publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis (1691, reimpreses el 1718) amb nombroses glosses i comentaris.

Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo (1700) juntament amb texts del mateix Romaguera inspirats en juristes catalans de l’època.

Romà i Rossell, Francesc

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1726 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 15 desembre 1784)

Jurista i economista.

El 1766 ingressà a la Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona -actual Acadèmia de Ciències i Arts-, on fou nomenat poc temps després director d’Agricultura. Al final del mateix any fou nomenat regent de la Reial Cancelleria de Mèxic i més tard virrei interí.

Mercantilista moderat, pels seus estudis sobre població pot ésser considerat com un predecessor de Malthus.

Entre les seves obres figuren: Disertación histórico-político-legal por los Colegios y gremios de la ciudad de Barcelona y sus privativos (1766) i Las señales de la felicidad de España y medios de hacerlas eficaces (1768).

Roig i Rey, Ramon

Deixa un comentari

(Castellviny, Pallars Sobirà, 19 novembre 1793 – Barcelona, 14 setembre 1861)

Jurista. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona.

El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona.

El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861.

Roca i Trias, Maria Encarnació

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1944 – )

(o Encarna) Jurista. Doctora en dret civil i catedràtica a la Universitat de Barcelona.

Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. És especialista en dret civil català i en dret de família.

Obres principals: Natura i contingut de la llegítima en el dret civil català (1975), Derecho de daños (1998), Institucions del dret civil de Catalunya, amb Lluís Puig i Ferriol, obra bàsica que a assolit diverses edicions, i Família i cambio social (1999).