(València, segle XVI)
Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.
Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).
(València, segle XVI)
Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.
Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
(o Deixart) Jurista. És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sire acta curiarum Regni Sardiniae… (1645).
També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi… (1646).
(València, 3 juliol 1851 – 12 març 1917)
Jurista i polític. D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública.
Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.
Fou el pare de Joaquim Dualde i Gómez.
(Palma de Mallorca, 1728 – 1779)
Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull.
Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d’Antoni Oliver i Feliu.
(Saragossa, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1440)
Jurista i polític. Fou batlle general (1431-34) i justícia (1434-39) d’Aragó. Autor d’un volum d’Observaciones.
Fou acusat de malversacions per la reina Maria de Castella, que li demanà que renunciés al càrrec. S’hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí.
Veure> Pere d’Espens (jurisconsult català del segle XIV).
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1673)
Escriptor i jurista. Germà de Maria de Jesús. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets.
Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.
(Perpinyà, 1847 – 1904)
Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).
Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).
Veure> Joan d’Eixart (jurista de Sardenya, segle XVII).