Arxiu d'etiquetes: juristes

Eixea, Andreu d’

(València, segle XVI)

Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.

Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).

Eixart, Joan d’

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

(o Deixart)  Jurista. És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sire acta curiarum Regni Sardiniae… (1645).

També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi… (1646).

Dusay, Joan

(Barcelona, segle XV)

Jurista. Fou lloctinent reial a Sardenya (1491). El 1496 hi presidí el Parlament de l’illa.

Dualde i Furió, Vicent

(València, 3 juliol 1851 – 12 març 1917)

Jurista i polític. D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública.

Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.

Fou el pare de Joaquim Dualde i Gómez.

Domènec i Bover, Pere Gaietà

(Palma de Mallorca, 1728 – 1779)

Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull.

Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d’Antoni Oliver i Feliu.

Díez de Aux, Martín

(Saragossa, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1440)

Jurista i polític. Fou batlle general (1431-34) i justícia (1434-39) d’Aragó. Autor d’un volum d’Observaciones.

Fou acusat de malversacions per la reina Maria de Castella, que li demanà que renunciés al càrrec. S’hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí.

Despens, Pere *

Veure> Pere d’Espens  (jurisconsult català del segle XIV).

Desclapés i Caulelles, Dídac

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1673)

Escriptor i jurista. Germà de Maria de Jesús. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets.

Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.

Delcròs, Elies

(Perpinyà, 1847 – 1904)

Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).

Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).

Deixart, Joan *

Veure> Joan d’Eixart  (jurista de Sardenya, segle XVII).