(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1466, prèvia facultat reial, pel cavaller valencià Joan de Vallterra. Comprenia, a més de Torres Torres, Alfara de la Baronia i Algímia d’Alfara.
Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon.
Veure> la Torreta de Canals (antiga baronia).
(ort trad: Torrent) Poble, a l’est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades.
El lloc és esmentat ja l’any 901. L’església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta.
El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el segle XVIII n’eren barons els Satger).
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs. Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís (mort el 1509).
A la fi del segle XVIII passà per enllaç als Arroyo. El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina. El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino.
(País Valencià)
Veure> tinença d’Alcalatén (antiga jurisdicció senyorial, segle XIII – ).
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1353 per Guillem de Bellvís, prèvia facultat reial.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d’Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone.
El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova.
La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Jurisdicció concedida el 1397 a Bernat Berenguer de Perapertusa, baró de Favara.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Terreny, que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol.
(Mallorca, segle XIV)
Jurisdicció senyorial concedida in partibus el 1349, per Jaume III de Mallorca, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.
Dades dels Països Catalans 