Arxiu d'etiquetes: jaciments

Puntal dels Llops, el

(Olocau, Camp de Túria)

Assentament ibèric. És un petit nucli de 650 m2, situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic.

Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central. Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar.

Puig, el -Alcoià-

(Alcoi, Alcoià)

Poblat ibèric, excavat parcialment per Vicent Pascual i Miquel Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d’Alcoi).

Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC. Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat.

Porros, illot des -Mallorca-

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

Illot de la costa, al centre de la badia d’Alcúdia, davant la necròpoli de son Real.

La necròpoli de l’illot des Porros, molt important i relacionada amb l’anterior, ha estat excavada en 1960-69; és d’època talaiòtica (aproximadament dels segles VI al I aC) i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes.

L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per Miquel Tarradell. Els materials són al Museu d’Alcúdia.

Pollentia

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Antiga ciutat romana, corresponent a l’Alcúdia actual, però que és la base del topònim Pollença. Capital de la província de la Baleàrica sota Dioclecià.

Diverses excavacions arqueològiques hi han descobert algunes cases, un sector de la muralla i les restes d’un teatre extramurs, així com algunes necròpolis properes.

Plana, illa -Eivissa-

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Antiga illa d’uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal. Abriga per llevant, amb les illes Grossa i des Botafoc, al port d’Eivissa.

Des del segle XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa; aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic.

A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès, i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa.

Pla, arc del * -Plana Alta-

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

Veure> arc de Cabanes  (monument romà).

Picola, la

(Santa Pola, Baix Vinalopó)

Assentament ibèric. És un petit nucli portuari situat al pla, de 3.350 m2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoïdal, proveïda de torres i precedida per un fossat.

L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec.

L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del segle IV aC.

Peretó, basílica de son

(Manacor, Mallorca Llevant)

Basílica paleocristiana, al nord-est de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l’illa.

És de planta rectangular, amb tres naus, pavimentada amb mosaics (conservats en part al Museu de Manacor), és precedida per una sala amb un baptisteri central, amb piscina en forma de creu.

Tenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli contemporània. El conjunt fou edificat vers la fi del segle V o ja dins el VI.

Patró, punta des

(Santa Margalida, Mallorca)

Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa.

Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari.

L’ús d’aquesta estructura es datà al segle II aC, però n’existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al segle IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del segle VI aC.

La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l’illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d’un santuari necrolàtric.

Parpalló, cova del

(Gandia, Safor)

Important cova prehistòrica. Excavada del 1929 al 1931 sota la direcció de Ll.. Pericot i Garcia, s’hi van descobrir utensilis de pedra i d’os pertanyents a diverses cultures.

Hi foren també abundantíssimes les troballes de lloselles de pedra amb gravats o pintures d’animals, que constitueixen veritables apunts dels artistes quaternaris.

La fauna que hi apareix es la típica d’aquell moment: cavalls, cabres, cérvols, bòvids, etc.