(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (642 m alt), a 3 km al sud-est d’Orcau, situat a la conca de Tremp, a la dreta del riu d’Abella, vora el qual hi ha l’antic molí de Basturs.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble, 2 km a l’est de la vila. Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Llordà, del comtat d’Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel coll de Bóixols.
Tenia tres recintes de muralles; a més de restes del nucli residencial (al nord-est), es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní, de tres naus, consagrat el 1040, amb un notable campanar de planta quadrada.
L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars.
(Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà, 14 maig 1932 – Barcelona, 16 juny 2010)
Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d’una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu.
Ha conreat també la poesia i el conte.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l’esquerra de la riera de Solans. L’església parroquial de Santa Maria és gòtica.
La vila pertangué al capítol d’Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles.
Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l’urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d’Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries.
L’estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d’inscripcions romanes donen notícia de l’organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), probablement d’origen visigòtic, prop de la vila.
Hom sap solament que el 971 el comte Borrell II de Barcelona en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (552 m alt) i antic municipi, aturonat, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola, esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II el Sense Fe (segle XV).
L’església parroquial (Santa Maria), bastida el 1524, fou refeta el 1692.
Formà municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (711 m alt), 1 km a la dreta del riu de Conques (on hi ha l’antic hostal de les Mores, al camí de Tremp a Cervera).
Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrera la rosassa de la façana i una notable portada esculpida (el Crist, al timpà; àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original; als flancs, lleons devorant personatges).
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.
Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.
En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.
L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (934 m alt) de l’antic municipi de Benavent de la Conca, situat al peu del grau de Moles, a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer terç del segle XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu.
Dades dels Països Catalans 