(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Raval de Figuerola d’Orcau. La senyoria de la qual era dividida entre el comte de Pallars (una part) i els barons d’Orcau (dues parts).
Comte, raval del -Pallars Jussà-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Isona i Conca Dellà
Cimadal, el
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Cim (1.497 m alt) culminant de la serra que separa les aigües del riu de Conques i el Rialb.
Basturs
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (642 m alt), a 3 km al sud-est d’Orcau, situat a la conca de Tremp, a la dreta del riu d’Abella, vora el qual hi ha l’antic molí de Basturs.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià.
Badia i Sarradell, Isidre
(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
Montadó
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d’Artesa de Segre.
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià.
Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.
Moner i Miret, Francesc de
(Barcelona, 1677 – Isona, Pallars Jussà, 1730)
Cavaller. El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V de Borbó. Participà en la presa de Benavarri (1707).
El rei-arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Nevà (1711).
El 1714 lluità en la defensa del setge de Barcelona.
Llordà
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble, 2 km a l’est de la vila. Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Llordà, del comtat d’Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel coll de Bóixols.
Tenia tres recintes de muralles; a més de restes del nucli residencial (al nord-est), es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní, de tres naus, consagrat el 1040, amb un notable campanar de planta quadrada.
L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars.
Lliset i Borrell, Francesc
(Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà, 14 maig 1932 – Barcelona, 16 juny 2010)
Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d’una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu.
Ha conreat també la poesia i el conte.
Isona
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l’esquerra de la riera de Solans. L’església parroquial de Santa Maria és gòtica.
La vila pertangué al capítol d’Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles.
Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l’urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d’Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries.
L’estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d’inscripcions romanes donen notícia de l’organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.
Fontclara, monestir de -Pallars Jussà-
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), probablement d’origen visigòtic, prop de la vila.
Hom sap solament que el 971 el comte Borrell II de Barcelona en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat.
Dades dels Països Catalans 