Arxiu d'etiquetes: inventors/es

Rodon i Amigó, Pau

(Badalona, Barcelonès, 8 abril 1870 – 1950)

Tècnic tèxtil. Acabats els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, dirigí una important manufactura tèxtil de Catalunya, i hi va obtenir vint-i-cinc patents d’invenció.

El 1906 fundà la revista “Cataluña Textil”, la primera del seu gènere creada a l’estat espanyol. El 1907 organitzà l’Escola de Teixits de Badalona.

Va fer de professor de teoria dels teixits a la Unió Industrial de Barcelona, al Foment del Treball Nacional, a la Casa Provincial de Caritat i des del 1920 a l’Escola Elemental del Treball de Barcelona.

És autor de Composició de lligaments (1895), Curs elemental del teoria del teixit (1911), Teoria del tissatge (1917), Draps de llana (1919) i Breus apunts de teoria del tissatge (1921).

Fou el pare de Camil Rodon i Font.

Regàs-Borrell i Berenguer, Antoni

(Mataró, Maresme, 1752 – Madrid ?, 1837)

Inventor.

Ideà un cert nombre d’aparells i de modificacions de màquines per a l’aplicació a diversos processos industrials.

Ramírez i Montpeó, Joan

(Valls, Alt Camp, 1908 – Vallirana, Baix Llobregat, 1996)

Constructor d’automòbils. De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis.

Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu.

Posteriorment ha creat un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid (1965) i ha patentat (1976) un dispositiu d’estalvi de combustible, un sistema de servacomandament de l’embragatge (1982) i un adaptador de temperatura de l’oli del motor (1985).

Juandó i Rafecas, Cristòfor

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 gener 1848 – febrer 1917)

Inventor.

Inicià i finançà la línia fèrria de Vilanova i la Geltrú.

Inventà un aparell volador, anomenat “Aviador Juandó”.

Publicà Navegación aérea (1900) i Navegación aérea o aviación (1914).

Gómez Arias, Federico

(Salamanca, Castella, 14 febrer 1828 – Barcelona, 19 febrer 1900)

Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.

Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids.

A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmòsfera.

També publicà llibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.

Ferrer i Ganduxer, Jacint

(Barcelona, 1899 – Cuba ?, segle XX)

Inventor. S’establí a Cuba.

Patentà un bon nombre d’invencions, entre les quals figuren el parallamps elèctric, un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica.

Farguell i Montorcí, Ramon

(Berga, Berguedà, 1769 – Catalunya, segle XIX)

Inventor (dit el Maixerí). Al final del segle XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana i fou utilitzada a Catalunya fins al 1870.

Escriche i Mieg, Tomàs

(Bordeus, França, 7 març 1844 – Barcelona, 25 gener 1935)

Inventor. Es llicencià en ciències a la universitat de Madrid.

Del 1869 al 1873 fou professor a l’institut lliure d’Onyate. Des del 1891 fou catedràtic de física i química a Barcelona.

Inventà nombrosos aparells científics, entre els quals cal esmentar-ne un per determinar el principi de la sortida dels líquids.

Fou director de l’estació meteorològica de Bilbao. Fou el promotor de la idea dels parcs geogràfics i membre de l’Asociación contra las Corridas de Toros.

Publicà nombrosos articles sobre temes literaris, pedagògics i socials, unes Nociones de Química Orgánica i un Compendio de Física y Química.

Cateura i Turró, Baldomer

(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)

Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.

És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.

berguedana

(Berga, Berguedà, finals segle XVIII)

Màquina de filar, construïda entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870; és probable que fos una modificació d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar.

Era anomenada també maixerina.