(Catalunya, segle XVII)
Industrial tèxtil.
Publicà -sota l’anagrama Phesio Mayo– l’obra Ramallet de tintures… (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.
(Catalunya, segle XVII)
Industrial tèxtil.
Publicà -sota l’anagrama Phesio Mayo– l’obra Ramallet de tintures… (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.
(Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)
Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir.
Obrí la seva casa el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.
(Barcelona, 25 juny 1873 – 22 febrer 1940)
Industrial. Fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.
Féu construir per Gaudí l’edifici conegut amb el nom de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona.
(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)
Apicultor. Germà de Joaquim.
Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.
Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.
(Llinars de Vallès, Vallès Oriental, 18 octubre 1864 – Barcelona, 7 desembre 1935)
Industrial. Llicenciat en dret.
Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de la Hispano Suïssa.
Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del “Diari del Migdia”.
Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.
(Catalunya, 1947 – 1989)
(MACOSA) Empresa metal·lúrgica.
Els seus orígens es remunten a l’any 1858 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, dirigida per l’empresari Manuel Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual.
Les seves instal·lacions són al barri barceloní del Poblenou, a València i a Alcázar de San Juan (Castella la Nova) i produeix, a més del productes tradicionals, vàlvules, construccions metàl·liques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora.
Pertany al grup del Banc Central. La xifra de vendes assolí 12.308 milions de ptes el 1980 i donava feina a 3.230 empleats.
El 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre i Marítima i es convertí en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril SA (MEINFESA).
(Catalunya, 1731/32 – 1808)
Constructor. Germà de Josep.
Construí moltes de les obres projectades pel seu germà, entre les quals el palau Moja.
Fou arquitecte municipal de Barcelona (1750-1808).
(Gràcia, Barcelona, 1883 – Vilajuïga, Alt Empordà, 11 febrer 1972)
Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer.
Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural.
Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).
(Santa Margalida, Mallorca, 1906 – Barcelona, 1973)
Industrial. Fill de Joan March i Ordinas. Estudià a Barcelona i a Cambridge.
Col·laborà amb el seu pare en les empreses familiars; presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction.
Impulsà les activitats de la Fundació March.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 març 1901 – 4 abril 1963)
Polític i industrial. Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar.
Afiliat a les Joventuts Mauristes. Lluità, durant la guerra civil, amb les tropes del general Franco, i entrà a Sabadell amb els franquistes (1939).
Alcalde interí de Sabadell (1940-42) i titular fins al 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial.
Membre de les corts espanyoles (1942-48) i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat.
Escriví Mi ciudad y yo (1963), memòries dels seus anys d’alcalde, exposa les arbitrarietats dels primers anys de la postguerra.