(Barcelona, 1881 – 1968)
Moblista i decorador. Prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol–
Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, parà teatre de titelles i, successivament, galeria d’art i subhasta de llibres.
Fou vice-president del FAD (1907) i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble (1923).
Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast, i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català (1922).
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 8 setembre 1862 – Barcelona, 10 gener 1930)
Agricultor i escriptor. Germà de Jaume.
La mort del seu pare va interrompre els seus estudis a la facultat de ciències, i s’hagué d’ocupar de la direcció del negoci de vins. Impulsà la indústria del cava a Catalunya, al capdavant de la casa Codorniu, fundada pel seu pare l’any 1872. L’any 1890 era mundialment coneguda la marca d’aquest cava.
L’any 1889, en plena invasió de la fil·loxera a la comarca del Penedès, fundà la revista “Resumen de Agricultura”. El 1893 dirigí i edità Agenda Agrícola del Resumen de Agricultura. Fundà el setmanari “L’Àpat” (1904), publicat del 1919 al 1922 amb el títol de “Bon Seny”. Membre del cos de redacció de “La Revista”, fundada el 1914 per López-Picó i Joaquim Folguera.
El 1907 fou diputat de la Solidaritat Catalana pel districte de Valls-Montblanc. Presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear (1903-04) i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1907-11). Dirigí els Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat i fou nomenat governador de Barcelona.
(Valls, Alt Camp, 1908 – Vallirana, Baix Llobregat, 1996)
Constructor d’automòbils. De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis.
Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu.
Posteriorment ha creat un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid (1965) i ha patentat (1976) un dispositiu d’estalvi de combustible, un sistema de servacomandament de l’embragatge (1982) i un adaptador de temperatura de l’oli del motor (1985).
(Caldetes, Maresme, 1835 – l’Havana, Cuba, 29 juliol 1906)
Industrial. El 1851 anà a residir a l’Havana.
Fou president del Casino Español i coronel del cos de bombers de la ciutat, on fundà la fàbrica de tabacs La Legitimidad i la de cigarretes Susini.
Fou membre del partit reformista, i li fou concedit el títol de marquès de Rabell.
(els Prats de Rei, Anoia, 24 desembre 1901 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 19 gener 1988)
Industrial.
Fou alcalde de Mollet del Vallès entre 1939 i 1941, localitat on el 1922 havia muntat un petit taller de reparació de bicicletes, que, amb el temps i amb el nom de Rabasa-Derbi, es convertí en la més destacada indústria motociclista de l’estat espanyol.
(Catalunya, segle XIX)
Industrial. Tingué un paper de gran relleu en la creació d’una indústria metal·lúrgica al Principat.
El 1821, al carrer de les Tàpies de Barcelona, establí una foneria de ferro, que fou la base d’una empresa molt important de ferreteria i maquinària.
(Vic, Osona, 13 octubre 1822 – Barcelona, 30 desembre 1901)
Fabricant.
El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona (s’havia casat amb Maria Feliu i Coma), que el 1893 rebé el seu nom.
Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Fills i continuadors seus foren Manuel i Antoni de Quadras i Feliu.
(Barcelona, 1860 – 12 abril 1927)
Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d’Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d’estam del seu pare.
Li fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l’ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Massanes (Selva).
Fou el pare de Josep de Quadras i Veiret.
(Barcelona, vers 1865 – 6 febrer 1924)
Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà de Manuel, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d’estam del seu pare.
Rebé (1917) el títol pontifici de comte de Sant Llorenç del Munt, atorgat pel papa Benet XV.
(Catalunya, segle XV)
Mestre forjador.
El 1429 acabà un reixat per a l’altar major de la seu de Vic.
El 1430 contractà la reixa que tanca la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, amb la confraria dels sabaters, i el 1447 la de la capella de la Transfiguració de la mateixa seu per 450 florins d’or.
Dades dels Països Catalans 