Claudi Macé (França ?, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Impressor. Era possiblement d’origen francès. Fou el pare de:
Benet Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. S’especialitzà en l’edició d’obres de caràcter religiós.
Un altre membre fou Vicent Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. Pertanyia segurament a la família d’impressors, però el seu parentiu amb ells no ha estat ben establert.
(Perpinyà, 1807 – París, França, 1864)
Pintor i litògraf. Conreà sobretot la litografia: La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans (1835) i Una Verge i la religió cristiana (1839).
(Barbastre, Aragó, segle XVIII – València, 1774/76)
Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749.
Es féu famós per l’edició d’auques, romanços i d’altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819) i de la seva filla:
Maria Teresa Laborda i Devís (València, segle XVIII – segle XIX) Impressora. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot:
Agustí Laborda i Galve (València, segle XIX – 1864) Impressor. Continuà la impremta familiar, fins a la seva mort, en que passà a Joan Martí.
(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)
Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.
Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.
(Basilea, Alemanya, segle XV – València, segle XVI)
Impressor. Establert a València cap al 1494.
Publicà obres en castellà (Cancionero general, d’Hernando del Castillo) i en català (Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis; Sinonímia, de J. Amiguet; Cobles de la Verge Maria).
(Briançon, França, segle XV – València, després 1530)
Impressor. Actiu a València del 1502 al 1530.
Prop de la meitat de la seva producció fou de caràcter religiós i d’autors locals: excel·leixen La vida de Santa Magdalena en cobles (1505), de Jaume Gassull, la primera edició del Blanquerna (1521), de Ramon Llull, i la Vida de Santa Caterina de Sena (1517).
Edità els Furs de Montsó del 1501 per a la generalitat de València i la gramàtica de Nebrija (1518) per a la universitat. L’any 1531 el seu material i el seu anagrama foren ja utilitzats per l’impressor Francisco Díaz Romano.
(València, 1832 – 11 octubre 1904)
Impressor. Edità el setmanari satíric “El Tío Nelo” (1862). Entre les obres d’autors valencians que publicà destaquen les d’Eduard Escalante.
Fundà, amb el seu gendre, F. Peris i Mencheta, “La Correspondencia Valenciana”.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del “Diario Balear”, més tard “El Diario de Palma”. Féu d’impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865.
Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n’adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l’impressor Tomàs Amorós.
L’empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52).
Són famoses les xilografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa.
(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)
Família de llibreters i impressors.
L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI) Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:
Pere Guasp i Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Guasp (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.
Melcior Guasp i Pro (Palma de Mallorca, segle XVIII) Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.
(València, 1715 – 1780)
Impressora. Muller de Josep Jaume d’Orga i Ximeno, a la mort del qual continuà la impremta familiar, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1.062 peces de teatre castellà antic.
Foren fills seus Josep, Antònia i Tomàs d’Orga i Gómez.
Dades dels Països Catalans 