(Barcelona, segle XX)
Impremta. Dedicada a treballs comercials i a la impressió de butlletins, preferentment de caire religiós i del nacionalisme català, a la barriada de Sant Martí.
Realitzà “El Lliri de Sant Lluís” (1914), mensual catòlic de joves; “Associació del Col·legi Acadèmia de Catalunya” (1919), butlletí editat per les Escoles de l’Ateneu Obrer de Sant Martí, i “Jordi Erin” (1922), periòdic nacionalista català.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Impressor. Apareix documentat a Barcelona pels anys 1601-31.
Edità bon nombre de llibres importants, com la Crònica de Pujades (1609) i produccions d’autors castellans molt coneguts, com Espinel, Tirso de Molina i Lope de Vega.
(Barcelona, 1804 – Madrid, 1874)
Impressor. S’instal·là a Madrid.
Entre els seus impresos destaquen les auques: Vida de San Vicente Ferrer, El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida del hombre y la mujer borrachos, etc.
Treballaren per a ell els dibuixants R. Puiggarí, T. Padró i gravadors com ara C. Sadurní.
(País Valencià, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Editor i impressor. S’establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria.
Col·laborà amb ell el dibuixant Padró i el gravador Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Història de Catalunya de Balaguer, en cinc volums, i l’antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums.
(Lichtenberg, Alemanya, segle XV – Barcelona, vers 1512)
Impressor. Establert a Barcelona, treballà amb Rosembach.
Un cop instal·lat pel seu compte, treballà per a l’abadia de Montserrat (1499-1500), per a la Generalitat i per a l’Estudi General.
Entre les seves diverses edicions (obres de Roís de Corella, Eiximenis, etc) excel·leix el Directorium inquisitorum, de N. Eimeric.
(Aquitània, França, segle XVI – Barcelona, 1645)
Lingüista i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l’any 1628.
Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l’aprenentatge de llengües a Catalunya.
Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642).
Fou el pare d’Anton i de Joan Lacavalleria i Dulach.
(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)
Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.
Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’E. Planas i T. Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.
Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.
Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.
(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)
Impressor, escriptor i cineasta.
Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).
És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).
(Torelló, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners.
Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l’empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla.
Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d’aleshores, els “Hereus de la Vda. Pla” han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria.
És segurament l’únic del país que té més de tres segles.
(Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 22 gener 1757)
Impressor. Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín.
Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid.
Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín.
A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antònia Cous i Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788.
Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l’Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.
El seu germà fou Joaquín Ibarra y Marín (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785) Impressor. Ajudà al seu germà a la impremta de la Universitat de Cervera, fins al 1754 en què s’anà a Madrid a fer-se càrrec de l’altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.
Dades dels Països Catalans 