Arxiu d'etiquetes: illes

Formentera (Eivissa)

Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)

Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.

A partir dels anys 1960 rebé l’impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló.

Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.

Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.

Enllaços web: Consell Insular de FormenteraTurisme

Banyets, illeta dels

(el Campello, Alacantí)

Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar.

Campello, el (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014)

Situat sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l’espartar.

Agricultura de secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d’irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. Àrea comercial d’Alacant.

El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d’Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia del segle XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d’una factoria romana o potser més antiga.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes.

Benidorm (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Audí, illa d’

(Tortosa, Baix Ebre)

Illa de l’Ebre, situada davant el poble de Bítem.

Arsenal, l’

(Maó, Menorca)

(o illa d’en Pinto)  Illa del port, unida amb un pont amb el seu arsenal, situada a la riba septentrional, davant la ciutat de Maó.

És una plana octagonal i envoltada per un moll, al centre de la qual es troben alguns magatzems per al servei de l’arsenal.

Annibal, illa d’

(Mallorca)

Illot de la costa sud de l’illa a l’època romana, d’identificació incerta.

Alcanada

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

(pop: Aucanada)  Possessió, a la costa meridional de la península del cap des Pinar. El 1934 hom hi construí es Poble Espanyol, una de les primeres urbanitzacions turístiques de Mallorca; aquesta funció ha estat notablement augmentada amb altres instal·lacions d’hostalatge i d’estiueig.

L’illa d’Alcanada es troba enfront d’aquesta possessió, a la badia d’Alcúdia; té 140 per 190 m (d’est a oest), i es separada de la costa per un freu impracticable, de 140 m d’amplada. Hi ha un far.

Aire, illa de l’ -Menorca-

(Sant Lluís, Menorca)

Illot, situat a l’extrem sud-est de l’illa, separat per un freu bastant estret. Té una longitud d’uns 1.400 m, però és molt estret.

Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació a l’entrada del port de Maó. El faroner és l’únic habitant de l’illa.

Addaia, port d’

(Maó / es Mercadal, Menorca)

Cala de la costa nord de l’illa. Consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km. de longitud. Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia, les anomenades s’Estany i cala Molí.

Les illes d’Addaia –les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues- tanquen el port pel nord-est, davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha el caseriu estiuenc de na Macaret. Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou, a la banda de Maó, i d’Addaia, a la des Mercadal.

A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca.

El 1798, la força del general Charles Steward, que aconseguí la tercera ocupació de l’illa per a la Gran Bretanya, desembarcà a la vora occidental del port (platja de Na Macaret i cala Molí).