(Illes Balears, segle XVII – )
Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco.
Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, quan era ostentat per Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós.
Nom donat a l’arxipèlag pels escriptors grecoromans, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae o Pityusae (Pitiüses).
Ultra les illes Maior i Minor (Mallorca i Menorca), formaven les Baliares, segons Plini el Vell, Capraria (l’actual Cabrera) i els illots de les Menariae, Tiquadra i d’Anníbal, no identificables amb precisió, però que han d’ésser sa Dragonera, sa Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, sa Porrassa o algun altre.
(Illes Balears, segle XX – 1984)
Demarcació militar, amb capital a Palma de Mallorca. Aquesta denominació substituí, al segle XX, l’antiga de capitania general de Mallorca.
La divisió militar de l’estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la Península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars.
Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’estat espanyol.
(Illes Balears, segle IV – segle VI)
Província romana que comprenia d’arxipèlag, incloses les Pitiüses.
Creada a la fi del segle IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània i, incorporada a l’imperi bizantí el 534.
Fou la darrera que desaparegué.
Dades dels Països Catalans 