Santuari, al sud del terme, vora el límit amb el de Corbera del Castell, damunt els primers contraforts dels Aspres.
Sant Maurici de Graulera
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Illa
Sant Esteve del Pedreguet
Sant Climent de Reglella
Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb. Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda.
Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d’Illa.
Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.
Salamó, Simó
(Illa, Rosselló, 1706 – la Torre d’Elna, Rosselló, 1773)
Prevere i escriptor. Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la universitat de Tolosa. Fou beneficiat de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol (1759-68) i de la Torre d’Elna (1772).
Amb Melcior Gelabert escriví obres en llatí: Compendiosa regula cleri (1753), Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita (1756), Regula cleri es sacris litteris… (1757) i, sobretot, l’obra ascètica en català Regla de vida, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època. Aquesta obra fou completada per un Manual de càntics (1755) dels mateixos autors.
Roseret, el -Rosselló-
Barri, al nord-oest de la vila, creat el 1967.
Rodona, la -Rosselló-
Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada.
Romànica, del segle XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila. Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal.
Reglella, la
Antic poble, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila, format al voltant de l’antic monestir de Sant Climent de Reglella.
Gay, Simona
(Illa, Rosselló, 18 gener 1898 – 26 març 1969)
Poetessa. Nom amb que és coneguda Simona Pons i Trainier, germana de Josep Sebastià Pons. Residí molts anys a París; obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964.
Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965) i col·laborà a la revista “La Tramontane” (1956-65). Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre el seu germà.
Fouché, Pere
(Illa, Rosselló, 8 febrer 1891 – 11 agost 1967)
Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).
Ermita, l’ -Rosselló-
Barri, al nord-oest de la població, construït a partir del 1969.
Dades dels Països Catalans 