Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió.
Correspon a Isona.
Eso -seca ibèrica-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: ibers
Elx-Archena, estil d’
(País Valencià)
Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis).
Es caracteritza per les figures simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l’estil narratiu dit estil d’Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d’animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics.
És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat.
Elx, la Dama d’ *
Veure> la Dama d’Elx (bust femení ibèric).
edetans
(País Valencià)
Poble ibèric. A l’època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Túria i el Maestrat.
La seva capital era Edeta, a l’emplaçament de l’actual Llíria.
S’hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric.
Diniu
Hipotètica ciutat ibèrica, que hom suposava corresponent a l’actual Dénia.
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca no identificada de Dabaniu feta el segle XIX.
Dama d’Elx, la
Bust femení ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d’art ibèric. Trobada el 4 d’agost de 1897 en el pujol de l’Alcúdia d’Elx.
Actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d’haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Prado fins al 1971 en que fou traslladada a la ubicació actual.
De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d’una dona, d’ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l’arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat.
De datació incerta (segles -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del segle XIX.
Covalta, la
(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)
Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.
Castelló, plom de
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Fou el primer plom escrit ibèric descobert.
Castàlia
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica, pretesament identificada amb la ciutat de Cartalias, Castalias o Castalium.
Cartalias
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga ciutat ibèrica. Esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias, Castalia o Castalium, hom ha volgut identificar amb Castelló, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.
Dades dels Països Catalans 