Barri, a l’oest de la vila, al voltant de l’ermita de Sant Onofre.
El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic (29 juny).
Antic convent dominicà, a l’oest del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants; en fou prior Lluís Bertran. Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde.
Monestir de jerònims, fundat a extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona a els Orriols. Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535.
Els inicis del monestir foren molt turbulents: els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici. Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà a favor dels jerònims el 1570.
L’edificació actual es construí entre el 1537 i el 1644, i es féu segons els plans d’Alonso de Covarrubias, amb moltes influències d’Herrera, i en resultà una espècie d’Escorial en petit. La portada barroca de l’església s’acabà el 1644, i l’any següent en consagrà l’església l’arquebisbe de València Isidoro Aliaga.
El conjunt de l’edificació és de planta rectangular, amb dos grans claustres -un d’ells inacabat- a cada costat de l’església i fortes torres quadrades als angles. Ressalten també de la seva estructura les dues torres que fan costat a la façana de l’església i la cúpula del temple. La llarga durada de les obres i el pas successiu dels arquitectes J. Barrera, J. Ambuesa i M. Olinde aportaren algunes modificacions al pla general i imprimiren més severitat a l’obra.
El nou convent fou dotat esplèndidament pel fundador, el duc Ferran d’Aragó, que morí el 1550 i hi deixà també una rica biblioteca amb uns 200 còdexs amb miniatures renaixentistes italianes, guardades moltes d’elles a la Universitat Literària de València.
El convent fou un centre de vida religiosa i de cultura fins el 1835. El 1849 s’hi instal·là un asil de pobres, el 1852 una presó de dones, i el 1869, després d’haver-se desmantellat l’església i modificat la distribució del convent, el 1874 es convertí en presó o penitenciari, destinació que ha tingut fins el 1966.
L’any 2000 hi fou inaugurada la Biblioteca Valenciana, amb un fons d’uns 700.000 documents, i el 2001 es convertí també en la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Veure> la Fonteta de Sant Lluís (barri).
Barri obrer de la ciutat, a 3 km del nucli urbà.
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Santuari, vora l’antic camí de València, erigit el segle XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat el segle XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València (el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig), fou reedificat el 1926.
És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves. A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica.
Barri de la població.
Antic convent d’agustinians. Fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al segle XVIII fou renovat el convent i l’església (1726); l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració.
(o els Sants Joans) Església parroquial, d’origen gòtic (1368). Fou reformada en estil barroc (1603-1700).
A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi col·laboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia; la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino (1697-1700), de tema apocalíptic. A la façana, més clàssica, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç.
Les pintures i talles de les capelles -obres de Capuç, Boney, Joan Conchillos, Josep Vergara (murals de la capella de la Comunió), etc- han estat força malmeses.
Antic convent de franciscans descalços, situat a l’esquerra del Túria, prop del camí del Grau.
Fundat el 1572 amb l’ajuda del patriarca Juan de Ribera. Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València.
Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Josep de la Ribera i l’estació del tren de València a Algar de Palància.
Dades dels Països Catalans 