(País Valencià ?, segle XIII – Barcelona, segle XIII)
Metge jueu. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Acomplí algunes missions diplomàtiques, com la realitzada prop del rei de Granada el 1294.
Samuel Abenmenassé
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: hebreus
Salomó Abenmenassé
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Jueu, anomenat Çulema o Çuleyman en els documents. Fill de Jahudà i nebot de Samuel Abenmenassé.
Torsimany al servei de Jaume II, actiu al regne d’Almeria (1309-10) i en les negociacions diplomàtiques posteriors (sobretot en 1314-17) amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne.
Ribes, Jaume *
Nom cristià del cartògraf jueu mallorquí Jafudà Cresques (1360-segle XV).
Ravaia, Astruc
(Catalunya, segle XIII)
Destacat membre de la comunitat hebrea de Castelló d’Empúries. Fou canceller de Pere II el Gran.
Essent batlle reial a Palamós, n’atorgà la carta de població concedida pel rei el 1279, als dos anys d’haver adquirit els terrenys on havien d’alçar-se la població i el port.
L’any següent organitzava l’establiment de la nova població de Borrassà.
Qaslari Abraham ben David
(Narbona, França, segle XIV – Besalú, Garrotxa, vers 1355)
(o Abraham des Castlans) Metge jueu. Fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336.
És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Bohan.
S’han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349.
Peris ben Ishaq ha-Kohen
(Alemanya, segle XIV – Barcelona, segle XIV)
Rabí i talmudista esquenasita. Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola.
Hom li atribueix el llibre Ma’areket ha-Elohut.
Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera (1375).
Nissim ben Reuben Gerundi
(Girona, segle XIV – Barcelona, vers 1375)
Metge, astrònom, talmudista i rabí. Principal autoritat del judaisme català al segle XIV. Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior.
El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia; consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomaren qüestions jurídiques entre els jueus.
El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual.
Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pantateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes.
Se n’ha conservat una còpia autògrafa del Pantateuc datada el 1336.
Nahman, Mosé ben *
Veure> Bonastruc de Porta (o Nahmànides) (nom conegut del rabí de l’aljama de Girona, 1194-1270).
Muça de Portella
(Tarragona, segle XIII – Catalunya, 1286)
Funcionari reial jueu. El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló.
En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona (i, esporàdicament, d’altres localitats) o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d’Aragó (quan ja hi havia un batlle general), i així fins al principi del regnat d’Alfons II.
En la seva actuació l’ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael (aquest serví també Jaume II).
Morí assassinat.
Mosé Natan
(Tàrrega, Urgell, vers 1300 – 1370)
Financer, dirigent i poeta jueu. Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348.
Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva.
Compongué en hebreu una col·lecció de 58 sentències morals ritmades (impreses a Venècia el 1618) i algunes poesies religioses.
En català escriví un poema moral, que s’ha perdut (com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial).
No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums.
Dades dels Països Catalans 