Arxiu d'etiquetes: hebreus

Tàrrega, Ramon de

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 1310 – Barcelona, 20 setembre 1371)

Convers jueu, escriptor herètic i frare dominicà. Es convertí al cristianisme a dotze anys i es féu dominicà. Estudià filosofia i teologia.

Escriví algunes obres (De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia) amb proposicions herètiques. Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat. El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar.

El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits. Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva mort havia estat provocada.

En vida i mort aixecà molta polèmica; fou anomenat per alguns el Ramon Llull de Tàrrega.

Seset ben Ishaq ben Yosef Benvenist

Deixa un comentari

(Barcelona, 1131 – 1209)

Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela.

Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador. N’escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina.

Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea.

Semuel ben Benvenist

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XIV)

Metge jueu.

Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci.

No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana.

Sem Tob ben Ishaq

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1196 – Marsella, França, segle XIII)

Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l’àrab a l’hebreu.

Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d’Averrois al De Animo d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l’obra de medicina d’al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d’al-Räzï.

Selomó Bonjuda

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – València, segle XIV)

Mercader i poeta jueu de circumstàncies, de qui es conserva una poesia de felicitació a Mosé Natan de Tàrrega.

Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada.

Selomó ben Reuben Bonafed

1 Resposta

(Barcelona, vers 1360 – Santa Coloma de Queralt ?, Conca de Barberà, vers 1430)

(o Astruc Bonafeu)  Poeta jueu. El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391; ell s’establí a Santa Coloma de Queralt.

Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa.

Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa. Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió.

La part religiosa de la seva producció poètica, conservada en un manuscrit únic, és molt escassa.

Selomó ben Mesullam de Piera

1 Resposta

(Cervera, Segarra, vers 1345 – Saragossa, Aragó, vers 1420)

Poeta hebreu, el més celebrat del seu temps. Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família.

Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama.

El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu. Bescanvià poemes i cartes rimades amb tots els poetes de l’època.

Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós.

Selomó ben Abraham ibn Adret

4 Respostes

(Barcelona, 1235 – 1310)

Rabí i talmudista. Gaudí d’una gran autoritat a la seva època. Influït segurament per la seva família aristocràtica i per la bona posició que ocupava en la comunitat, tenia una concepció oligàrquica del govern de les aljames.

Les nombroses consultes de caràcter religiós i legal que li plantejaren les aljames de tota la Península i d’Occitània li donaren ocasió per a 3.000 tesubot o responsa, que són un testimoni de la vida de les comunitat jueves de la seva època.

A instàncies d’Abba Mari ben Mose ben Yosef dirigí una reacció pietista contra els cercles racionalistes i al·legoristes d’Occitània. La polèmica durà del 1303 al 1305, i s’acabà per la prohibició d’estudiar obres filosòfiques i cinetífiques gregues als menors de vint-i-cinc anys, i la condemna dels al·legoristes.

Selomó Astruc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Rabí, metge i comentarista bíblic. Probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.

És autor d’un comentari homilètic al Pantateuc, Midrasé ha-Torà, escrit cap al 1380 i de comentaris a un fragment d’Isaies, al salm 139 i al Llibre d’Ester.

A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges.

Saül Jonàs, David ben

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Jueu. Deixeble de Jonah ben Abraham, pertanyent a la comunitat hebrea de Girona.

Secundà el seu mestre en els seus atacs a Maimònides, i prengué part a la declaració d’excomunió contra els qui el llegissin (1232).