(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)
Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.
S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.
(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)
Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.
S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.
(Vinaixa, Garrigues, 1841 – 1924)
Guitarrista. Estudià a Barcelona amb Josep Brocà.
Professor de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona (1860-1922) i del Conservatori del Liceu.
També conreà la pintura.
(Caudiel, Alt Palància, 11 març 1883 – Colònia, Alemanya, 18 octubre 1961)
Guitarrista i pedagog. Cec des de la seva infància, estudià a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, amb Joan Nogué, i on poc després començaria a donar classes de guitarra, teoria musical i literatura.
El 1907 va aprendre esperanto i es casà amb una baronessa holandesa. Es dedicà a la guitarra en el doble aspecte de concerts i d’ensenyament.
Ha residit a Alemanya i ha actuat com a concertista a Praga, Berlín, Munic, Amsterdam i Colònia.
El 1905 fundà l’Associació Espanyola per a l’Ensenyança dels Cecs.
(Salamanca, Castella, 16 abril 1892 – Barcelona, 23 febrer 1973)
Guitarrista. Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on fou catedràtic de guitarra. Fundà el Quartet Ibèric i realitzà una carrera de concertista internacional.
Fundà, l’any 1971, el Quartet Tarragó, integrat per quatre guitarres clàssiques, formació musical totalment original en el camp de la música.
Compongué obres diverses i realitzà nombrosos arranjaments per al seu instrument.
La seva filla i deixebla fou Renata Tarragó i Fàbregas.
(Barcelona, 23 octubre 1927 – Mataró, Maresme, 2 agost 2005)
Guitarrista. Filla de Gracià Tarragó i Pons, estudià amb ell al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Ha realitzat una brillant carrera internacional, especialment amb interpretacions de música antiga i contemporània.
(Barcelona, 1874 – 14 gener 1932)
Constructor de guitarres. Continuà l’obra d’Enric Garcia, amb qui havia treballat.
Els seus instruments assoliren molt prestigi.
(Madrid, 1884 – Barcelona, 13 febrer 1955)
Guitarrista i crític musical. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Felip Pedrell.
Realitzà una notable carrera de concertista i treballà també com a crític i conferenciant.
(Barcelona, 31 maig 1906 – ?, vers 1978)
Guitarrista, també coneguda per Rosita Rodés. Estudià amb els mestres Miquel Mas, Domènec Prat i Miquel Llobet.
Ha donat nombrosos recitals al país i a l’estranger, en particular a Alemanya.
(Barcelona, 1971 – 1988)
Grup instrumental. Fundat pel mestre Gracià Tarragó i Pons, i integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent (que substituí J.J. Henríquez el 1976).
La seva fundació i continuïtat ha estimulat l’aparició d’obres d’autors catalans i estrangers expressament escrites per a quatre guitarres. Ha enregistrat diversos discs.
Ha actuat en les sales de concert més prestigioses d’Europa i Amèrica. El 1985 fou seleccionat pel Consell d’Europa per al concert inaugural de l’Any Europeu de la Música.
Es dissolgué l’any 1988.
(la Granadella, Garrigues, 7 abril 1886 – Barcelona, 15 novembre 1980)
(o Vilarrubí) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional.
Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d’aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l’Academia Musicale Chigiana de Siena.
Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d’études, Pequeña romanza, etc.
Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin… de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).