(Agramunt, Urgell, 20 maig 1803 – Villardefrades, Valladolid, Castella, 28 juliol 1860)
“Bep de l’Oli“ Guerriller carlí. S’adherí al pretendent Carles Maria Isidre de Borbó durant la primera guerra carlina. Sembla que va prendre part en l’execució del comte d’Espanya (1839).
Durant la segona guerra carlina lluità a les ordres de Cabrera, però posteriorment (1848) abandonà el bàndol carlí, i el 1854 fou nomenat governador militar de Madrid.
Sobrenom del guerriller anti-borbònic valencià Josep Marco i Ferrís (1665-1732).
(l’Aleixar, Baix Camp, 16 desembre 1843 – la Mussara, Baix Camp, 22 octubre 1873)
Guerriller carlí. Conegut pel sobrenom de Cercós.
Destacà a la Tercera Guerra Carlina, en la qual obtingué un triomf important sobre el batalló de caçadors de Reus, però morí en aquesta acció.
Tant ell com el coronel de l’esmentat batalló foren enterrats al cementiri de la Mussara.
(Rubí, Vallès Occidental, 1845 – 1908)
(Palet de Rubí) Guerriller republicà i polític. Lliurepensador i anticlerical. Va prendre part, entre altres, en el moviment revolucionari del 1868.
Fou diputat provincial els anys 1869 i 1873. Identificat amb la política d’Estanislau Figueras, en ésser proclamada la república, operà juntament amb Joan Martí, Xic de les Barraquetes, contra els carlins, i obtingué la victòria de Berga.
També junts, lluitaren en pro de la causa republicana a Sarrià, després del cop d’estat de Pavia (gener 1874).
Acollit a l’indult que es promulgà amb la restauració de la monarquia, es retirà de la política.
(Navès, Solsonès, 10 agost 1752 – Manresa, Bages, 1811)
Sacerdot i guerriller.
Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès (1808).
Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc.
(Berga ?, Berguedà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller.
El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista.
Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes.
(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)
Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.
Prengué les armes contra les tropes de Felip V; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.
Fou secretari del general Moragues i de Francesc Monner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.
El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.
S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.
Sobrenom del guerriller reialista català Tomàs Costa (segles XVIII-XIX).
(la Granada, Alt Penedès, 13 novembre 1846 – Barcelona, 15 abril 1896)
Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d’incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí.
Juntament amb Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874).
Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l’exèrcit regular espanyol.
Serví a Cuba i a les Balears i més tard es retirà a Vic.
(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1823)
Guerriller. El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional.
Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern. Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal.
Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista.
Dades dels Països Catalans 