Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Andriani i Escofet, Lluís Maria

(Barcelona, 24 setembre 1773 – Madrid, 27 juliol 1865)

Militar. Germà de Sever Lleonard. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel; l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt.

Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt (28 setembre) i fou ascendit a brigadier; però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa (26 octubre). Restà presoner a França fins al 1814.

Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt (acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet) i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 (1838).

Ametller, Joan Baptista

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1784 – Catalunya, 1851)

Militar. Es distingí a la lluita contra la invasió napoleònica, en la qual caigué presoner.

Fou nomenat mariscal de camp el 1814.

Álvarez de Castro, Mariano

(Burgo de Osma, Castella, 8 setembre 1749 – Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1810)

Militar. El 1808 era governador del castell de Montjuïc, a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya.

Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona; el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions.

En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí les actuacions dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge (maig-desembre 1809) en una resistència que alguns han qualificat d’excessivament perllongada i inútilment destructiva.

Álvarez de Castro, que per malaltia havia hagut de deixar el comandament en els últims moments, fou internat a França i dut després a la presó de Figueres, on morí.

Altafulla, batalla d’ -1812-

(Altafulla, Tarragonès, 24 gener 1812)

Acció bèl·lica en la guerra del Francès. El primer exèrcit, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat pels francesos, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque.

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins a començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller.