Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Vallmajó i Perpiñà, Pere

Deixa un comentari

(Girona, 1866 – 1951)

Repussador. Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics.

Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans. Exposà a les Galeries Laietanes (1918) i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona.

A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat.

Manuel Urgellès i Trias

Urgellès i Trias, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 abril 1866 – 1939)

Pintor, dibuixant i gravador. Fill d’un teixidor, estudià a Llotja. Els primers temps de la seva vida són poc coneguts. El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid.

Els anys 1905-07 posseïa, al barri de Ribera de Barcelona, un taller on es dedicà a l’ensenyament. Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat -en especial l’aiguafort- a l’Institut de les Arts del Llibre. Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana.

Premiat a Buenos Aires el 1910, no recollí mai la recompensa, ja que sempre fou persona de gran desinterès econòmic. Féu un donatiu a la Casa de Caritat barcelonina per l’import íntegre d’uns quadres que vengué a Londres. Allí li fou feta una gran oferta per un Sant Medir, que considerava la seva millor obra, però preferí donar-la al Museu d’Art Modern de Barcelona. Morí pobre i oblidat.

En la seva obra, mal coneguda, dedicada al paisatge fet sempre del natural i a la figura, així com als temes simbolistes i al·legòrics, demostra profunda coneixements del dibuix, del color i de l’expressió, i hi dominen les grisalles, d’un marcat sentit impressionista; el seu art entronca a vegades amb Modest Urgell i a vegades amb Arnold Böcklin, tot conservant, però, una personalitat remarcable.

Torner i Fornés, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 30 gener 1943)

Gravador. Descendent de la família Torner. De molt jove anà a París. En tornà el 1888.

Destacà pels seus aiguaforts i la talla dolça. Fou professor de gravat a mà a l’Institut de les Arts del Llibre.

Torner -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Família de gravadors, llibreters i impressors.

Iniciada per Josep (I) Torner (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:

Joan Torner  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.

Josep (II) Torner  (Barcelona, segle XIX – abans 1857)  Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:

Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863)  Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.

Thomas i Bigas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 22 febrer 1852 – Berna, Suïssa, 8 octubre 1910)

Fotogravador i impressor.

Afeccionat a les arts gràfiques, va ésser el primer que va introduir a Espanya el gravat químic. En aquest terreny va fer una sèrie d’experiències de millorament i de difusió de la fototípia.

Foren impreses a la casa Thomas les revistes “Il·lustració Catalana”, “Pèl & Ploma”, “Forma”, “Museum”, etc. i nombroses monografies d’art (El arte en España).

Tauló, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Gravador i impressor. La seva producció apareix datada del 1820 al 1859.

Féu xilografia per a diverses edicions i esmerçà una activitat molt intensa en l’edició d’auques populars.

Fou parent seu Josep Tauló (Catalunya, segle XIX)  Gravador. Col·laborador de Jaume. Probablement també fou impressor.

Sorelló, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1700 – Roma, Itàlia, 1756)

Gravador. Es formà a Barcelona, on practicà el gravat al boix i a l’acer. Vers el 1724 s’establí a Roma i fou deixeble de Trey. L’any 1739 residia novament a Barcelona, i entre el 1750 i el 1754 a Florència. De retorn a Roma, fou nomenat gravador oficial del Vaticà.

És autor de nombrosos retrats i d’una sèrie de gravats que reprodueixen les pintures trobades a Herculà i que foren publicats en tres volums (Roma, 1757-61). També és autor d’una estampa de la Mare de Déu de Montserrat voltada per l’Escolania.

Soler i Gatvillaró, Guillem

Deixa un comentari

(Tarragona, 5 maig 1905 – Barcelona, 31 octubre 1971)

Gravador i pintor. Format a l’Acadèmia Baixas, amb M. Urgellès, i a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Amplià estudis a París (1927-29). Entre altres distincions, li fou concedit el premi Nacional de Gravat.

Autor de nombroses decoracions murals per a edificis religiosos catalans, i també per a edificis civils (escala de l’Escola d’Enginyers Industrials a Madrid).

Solanes, Tomàs

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Martorell, Baix Llobregat, 1808)

Pintor i gravador. Es formà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç (1781). De retorn a Barcelona (1786), fou professor de l’Escola de Nobles Arts i esdevingué acadèmic de San Fernando de Madrid.

Intervingué en la decoració de diferents edificis barcelonins, entre els quals l’antiga Duana (actual govern civil), el Palau Reial i la Llotja. Va projectar l’obelisc erigit a la Rambla per tal de commemorar la visita de la família reial (1802).

Sibecas i Cabanyó, Joan

2 Respostes

(Vilanant, Alt Empordà, 28 gener 1928 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 20 febrer 1969)

Pintor i gravador. Deixeble de Ramon Reig.

Exposà per primer cop a Figueres el 1948, i el 1951 a Barcelona (galeria El Jardín). Guanyà diversos premis: el de Tossa (1957) i els d’aquarel·la (1958) i de dibuix (1960) de la diputació de Girona.

Influït pel poeta Carles Fages i de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista.