(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Poblat ibèric. És al cim de la muntanya de Sant Julià.
S’hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al seu voltant se’n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple. L’ocupació perdurà fins a finals del segle II aC.
Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i final del segle II aC.
(Girona, Gironès)
Església (segle XIII) de la ciutat. Fou seu d’una canònica o capítol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia.
En l’aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d’art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l’absis de la basílica, el sepulcre de Sant Narcís del segle XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de Jaume Cascalls.
El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al segle XIII.
El campanar fou començat el 1362 per Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.
(Girona, Gironès)
Poble (81 m alt), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat. És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial.
El lloc formava part, al segle XVII, de la batllia reial de Girona.
Formà municipi independent fins el 1962. Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants (o la vall de Sant Daniel), hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu Salou.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Petit priorat canonical (Sant Vicenç de la Roca), situat prop del congost del Ter.
Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall. Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII.
El segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment el XV. L’antic priorat fou convertit en masia.
Resta sols la capella de Sant Vicenç de les Roquetes.
(Girona, Gironès)
Veïnat (fins al 1963 del terme de Santa Eugènia de Ter).
Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt.
(Canet d’Adri, Gironès, segle XV – segle XVI)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Rocacorba.
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà.
En temps de llur néta Constança de Cartellà, el rei la donà (1474) a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança,
(Baix Empordà / Gironès)
Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt).
És termenal de Quart d’Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
(Girona, setembre 1876 – desembre 1895)
Publicació mensual. Fundada amb el nom de “Revista de Literatura, Ciencias y Artes”, el canvià per “Revista de Gerona” el gener de 1878. Publicà molts textos en català.
Hi col·laboraren la majoria d’escriptors i científics gironins. És una font important del pensament a Girona en la seva època.
El 1913 sortí una publicació setmanal amb el mateix títol, que arribà a editar 26 números. Amb aquest nom catalanitzat surt actualment una publicació oficial de cultura.
Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d’Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords.
Dades dels Països Catalans 