(Gironella, Berguedà, 1915 – 1986)
Escriptor. Ha escrit per al teatre bon nombre d’obres, de les quals han estat publicades Esforç inútil (1958) i No hi ha homes dolents (1960).
Fàbregas i Capell, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Gironella
Bassacs, els
Veïnat, situat a la dreta del Llobregat, a 1,5 km de la vila, al voltant d’una gran fàbrica tèxtil.
Prop de la colònia hi ha l’església de Sant Marc de Bassacs (segle X).
Font i Parera, Josep
(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.
Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).
Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.
Gironella (Berguedà)
Municipi del Berguedà (Catalunya): 6,78 km2, 469 m alt, 4.829 hab (2016)
Situat a l’extrem sud de la comarca, a banda i banda del Llobregat. Hi ha rouredes, pinedes i boscos de ribera.
La vida econòmica local és dominada per la indústria tèxtil cotonera (que ha aixecat al llarg del riu les colònies fabrils de Viladomiu Nou, Viladomiu Vell i Bassacs), complementada per l’agricultura (hi ha conreus d’horta vora el riu, però prepondera el secà, amb vinya i cereals) i altres indústries (com la mecànica, de la fusta i l’alimentària). Àrea comercial de Berga.
La vila és a la confluència del Llobregat amb la ribera d’Olvan. S’hi destaquen l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànico-gòtica dels segles XIII i XIV i restes (part de la torre i murs) de l’antic castell de Gironella. Al març hi té lloc l’Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Esteva i Alsina, Maur
(Gironella, Berguedà, 10 juliol 1933 – Poblet, Conca de Barberà, 14 novembre 2014)
Eclesiàstic. Monjo cistercenc, entrà a Poblet el 1958, hi fou ordenat sacerdot el 1967. Estudià teologia i litúrgia a Roma i fou elegit abat el 1970. Ha impulsat grans restauracions del cenobi i la renovació i catalogació de la biblioteca.
El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, que esdevingué patrimoni de la comunitat de Poblet. El 1990 fou elegit membre del sínode de l’orde cistercenc, i el 1995 fou elegit abat general de l’orde del Cister.
Ha publicat: Poblet, escola de servei; sermons capitulars (1982) i El Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda (1983), estudi i edició.
Dades dels Països Catalans 