Arxiu d'etiquetes: Garrigues

Vilars, poblat ibèric dels

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues)

Jaciment situat en una plana agrícola. Ha estat excavat des de l’any 1985 per un equip de la Universitat de Lleida.

L’indret fou ocupat al final del segle VIII aC per una comunitat dels camps d’urnes tardans, que en construí el primer recinte excepcionalment fortificat (muralla amb torres, barrera de pedres clavades i fossar). A la meitat del segle VI aC, el poblat s’iberitzà i pervisqué fins a la meitat del segle IV aC, moment en que s’abandonà pacíficament.

La recerca s’ha centrat en l’evolució històrico-arqueològica de l’assentament i la comunitat que l’habità, i la reconstrucció ecològica i econòmica del territori. Hom hi continua treballant en l’actualitat.

Torms, els (Garrigues)

1 Resposta

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,75 km2, 476 m alt, 147 hab (2017)

0garriguesSituat al sud-oest de la comarca, a la vall de la riera de Juncosa o vall Major, als vessants septentrionals de la serra la Llena. Drenen també el terme les valls del Salt i la Cansada. El terreny és abrupte i rocallós. La tercera part del territori és ocupada per petits boscs de pins i pasturatge.

Agricultura de secà (oliveres, cereals i ametllers). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista té una notable façana barroca del segle XVIII.

El lloc fou venut el 1224 al monestir de Poblet, que l’any següent atorgà carta de població.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tarrés (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,01 km2, 578 m alt, 99 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny pla, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat, travessats pel forat de Tarrés, túnel per on passa el ferrocarril. Quasi la meitat del terme és ocupat pel bosc i el matollar.

L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu, la qual aprofita aigua de deus; els conreus més difosos són cereals, vinya i oliveres. Avicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al sector meridional del municipi; església parroquial de l’Assumpció.

Dins el terme hi ha una pedrera que fou molt utilitzada pels constructors del monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Soleràs, el (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 12,23 km2, 381 m alt, 346 hab (2017)

0garriguesSituat a l’esquerra del Set, afluent del Segre, al sector septentrional de la vall Major, drenada per la riera de Juncosa, a l’oest de la comarca, al sud-est de Lleida. El terreny és trencat, pedregós i estepari, amb clapes de pins i altres arbustos i de matollar.

L’agricultura és de secà, amb predomini de l’olivera, seguida dels cereals i dels ametllers. Ramaderia i cooperativa avícola. Petita indústria agropecuària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa. Església parroquial de l’Assumpta, neoclàssica. Resta encara l’antiga casa convent del Cister.

El municipi comprèn, a més, l’antic poble de Montmellet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Puiggròs (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 9,90 km2, 334 m alt, 280 hab (2017)

0garriguesSituat a l’extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i prop del canal d’Urgell.

Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfals, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. Àrea comercial de Lleida.

La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el segle XV, molt probablement sobre un d’anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el segle XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Cérvoles, la (Garrigues)

10 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 61,92 km2, 663 m alt, 194 hab (2017)

0garriguesSituat al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, al vessant septentrional de la la serra la Llena, d’on devallen diversos barrancs fortament encaixats fins al riu de Set, que forma tot el límit nord-oriental del terme. Gran part del terme és ocupat pel sector forestal (boscs de pins i matollar).

Agricultura amb conreus de secà (predomini d’oliveres en més de les tres quartes parts, seguides dels cereals, els ametllers i la vinya); cooperativa oleícola i vinícola. Ramaderia ovina i porcina. Complementen l’economia les activitats derivades de l’agricultura i la ramaderia. Àrea de Lleida. Reducció de cop a les tres quartes parts de la població des del 1930.

El poble és al peu d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Cérvoles; a l’església parroquial hom venera la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble i procedent de l’antiga ermita de la Junquera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Omellons, els (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 11,06 km2, 385 m alt, 210 hab (2017)

0garriguesSituat entre el puig del Corb i els estreps septentrionals de la serra la Llena, al sector oligocènic de la Depressió Central, al límit amb l’Urgell. La terra està formada per argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases.

Economia agrària de secà (oliveres, ametllers, vinya, ordi i gira-sols). La terra es explotada directament pels propietaris. Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram i de conills. Cooperatives oleícola i vinícola. Molins d’oli. Àrea comercial de Lleida. La població tendeix a disminuir.

El poble és a la carretera de les Borges Blanques a l’Espluga de Francolí. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Fou de la jurisdicció del monestir d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Marxa de les cabanes de volta

Juneda (Garrigues)

24 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 47,33 km2, 264 m alt, 3.343 hab (2016)

0garriguesSituat al límit amb el Pla d’Urgell i el Segrià.

L’economia es fonamenta en l’agricultura: hi predomina la de regadiu, feta possible gràcies als regatges derivats del canal auxiliar d’Urgell i del torrent de la Femosa, amb aigües procedents del Segre; s’hi conreen principalment cereals (blat) i, en segon lloc, arbres fruiters (cada vegada més en augment, sobretot les pereres i les pomeres), alfals i verdures; al secà, oliveres i ametllers. Hi ha cooperatives fruitera, vinícola i oleícola. Avicultura. S’hi fabriquen materials per a la construcció (teules, maons, rajoles). Àrea comercial de Lleida.

Població creixent des del segle XVIII, que hi arribaren les aigües del canal d’Urgell, però en davallada a partir de mitjan segle XX.

Al poble destaca l’església de la Transfiguració, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Juncosa (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 76,49 km2, 575 m alt, 418 hab (2016)

0garrigues

Situat als contraforts de la serra la Llena, entre el Montsant i el Set, subafluent de l’Ebre, al sud de les Borges Blanques, al límit amb el Priorat. Hidrografia representada per llargues valls, com la vall Major (o riera de Juncosa) i la vall de Reig. Domina la brolla de brucs i estepes.

Economia agrícola de secà: conreus associats de blat, ametllers i oliveres; aquestes darreres representen més del 50% de la producció total. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Avicultura. Cooperativa agrícola dedicada a l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Lleida.

El poble concentra tota la població del municipi i és dominat per l’església de Santa Maria. Té l’origen probablement en el lloc d’Hortó.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Sisquella i l’antic castell de Vall-de-reig.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granyena de les Garrigues (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 20,47 km2, 366 m alt, 158 hab (2016)

0garrigues

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Segrià. El relleu és solcat per barrancs, amb abundància de garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, seguida dels ametllers, els cereals i els arbres fruiters. Petita zona d’horts, amb conreu de regadiu, vora el riu. Hi ha una cooperativa oleícola. La terra és explotada directament pels propietaris. El cens ramader es escàs a causa de la manca d’aigua (aviram i oví). Àrea comercial de Lleida. La població ha estat sempre relativament escassa i tanmateix, no ha cessat de minvar des de mitjan segle XIX.

El poble (granyenencs) té un típic barri d’eres a ponent, és destaca l’església parroquial de Sant Miquel, amb façana barroca i amb restes de la primitiva església romànica. Depenia de la baronia de la Granadella.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques