Despoblat i antic terme, al sud-est del poble.
Gisperta
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Garrigues
Crucifici, el
Santuari, dedicat al Crist crucificat i bastit sota una roca, al peu de serra la Llena.
Cova, la -Garrigues-
Corregó -Garrigues-
Despoblat, al límit amb el municipi de Vimbodí (Conca de Barberà).
Castellots, els
(les Borges Blanques / la Floresta, Garrigues)
Despoblat i antic terme, incorporat als dos municipis. L’església fou agregada a la parròquia d’Arbeca.
Fou poble de contribució de Lleida.
Besses, les
(Cervià de les Garrigues, Garrigues)
Despoblat, vora el riu de Set, entre Cervià i l’Albagés.
Els segles XVIII i XIX figurava agregat al terme de Juneda.
Avellà, coll de l’
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues / Vilanova de Prades, Conca de Barberà)
Coll (975 m alt) de la serra la Llena, límit dels dos municipis.
Vallseca
(Cervià de les Garrigues, Garrigues)
(o Vallxeca) Despoblat, al nord-oest del poble, a la vall de Vallseca, que aflueix al riu Set, per la dreta, prop del límit entre Cervià i l’Albagés.
El lloc fou començat a poblar el 1232 per Arnau Punyet.
Vall-de-reig
(Juncosa, Garrigues)
Antic terme, al nord del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226; al començament del segle XIV pertanyia ja al monestir de Poblet.
Urgell, canal d’
(Catalunya)
Canal derivat del Segre, que rega terres de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell. Neix a la Noguera, aigües avall de Ponts, i s’estén vers el sud amb curs irregulars, dibuixant un arc convex que aproximadament encercla la Plana d’Urgell: travessant, doncs, la comarca d’Urgell, fins a desguassar al mateix riu, aigües amunt del Set, al Segrià.
Té 145 km de llarg, i 77 més el canal auxiliar d’Urgell, construït el 1932 (el principal s’havia acabat el 1865), paral·lel al Segre i que en deriva aigua després que ha rebut la Noguera Pallaresa.
Tots dos, amb les sèquies corresponents (entre les quals no es pot comptar la de Fontanet, propera al riu i que de l’edat mitjana ençà rega l’horta de Lleida), reguen gran part de les terres de la Depressió Central Catalana.
