(Oriola, Baix Segura, segle XVIII)
Escultor i tallista. El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant.
El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació.
(Barcelona, segle XIX)
Moblista. Destacà al darrer terç de la centúria.
(Catalunya, segle XIX)
Moblista. Destacà a la darreria del segle. Tenia taller a Sants.
Genís Linares (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. És autor d’una de les més extraordinàries obres de l’especialitat que es troben al país: l’enteixinat de l’Estudi Major, avui sala de togues de l’antic palau de la Generalitat de València. La realització és del 1534. Era el pare de:
Pere Linares (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. El 1543 fou nomenat fuster vitalici de la Generalitat de València. Féu al palau de la institució obres ben notables, com les tribunes i part de la coberta de la Sala de Corts. Fou el pare de:
Francesc Vicent Linares (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. Des del 1558 tingué a València el càrrec de fuster entallador de la ciutat.
Antoni Joan (País Valencià, segle XV) Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.
Antoni Joan (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652) Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.
Francesc Joan (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI) Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.
Joaquim Joan (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII) Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.
Miquel Joan (País Valencià, segle XVI) Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.
Pere Joan (Catalunya, segle XV) Brodador. Era establert a Barcelona.
(País Valencià, segle XIX)
Ebenista. Un dels seus deixebles i ajudants fou Pere Albacar.
(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)
Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.
Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).
Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.
(València, segle XIX)
Ebenista destacat. Fou deixeble de Joan Caselles.
El seu fill fou Salvador Albacar (València, segle XIX) Ebenista. Fou un dels moblistes més destacats de la seva època.
(Barcelona, segle XIX)
Moblista. Gaudia de gran prestigi. Disposava d’un gran magatzem per a les seves vendes a Madrid.
(Manresa, Bages, 1766 – segle XIX)
Fuster tallista. Continuà l’obrador familiar, que s’extingí definitivament amb el seu fill:
Sebastià Sunyer (Manresa, Bages, 1801 – segle XIX) Fuster tallista. Fou el darrer membre d’aquesta família d’artistes.
Dades dels Països Catalans 