Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Marquet i Bosquets -germans-

Bernat Marquet i Bosquets  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor i del rei Pere III. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).

Bernat era germà de:

Ramon Marquet i Bosquets  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:

Joan Marquet i de Sagarriga (segle XIV – segle XV), i segurament també de:

Miquel Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet  (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.

Marquet, Ramon / Pere

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV)  Fill de Pericó Marquet i de Coromines. Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols.

Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.

El seu germà era:

Pere Marquet  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1643)

Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume.

Com a funcionari reial col·laborà en l’expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39).

La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort.

Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626).

Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.

Marçà, Tomàs de

(Catalunya, segle XIV)

Conseller de Pere III.

El 1349, a Perpinyà, formavà part del primer consell que estudià el projecte d’aliança amb Venècia i de guerra amb Gènova. Ja el 1350 era membre de l’assemblea que confirmà els projectes esmentats i en decidí la realització.

Ell o potser un fill homònim combatia a València, contra els castellans, el 1364.

Marc i d’Alta-riba, Baltasar Ausiàs

(Segarra, segle XVI – 1622)

Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d’Oluja.

Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències.

En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.

Marc, Jaume -poeta-

(València, vers 1335 – Barcelona, 1410)

(o March)  Poeta preceptista i senyor d’Eramprunyà. Fill de Jaume.

Fou uixer d’armes del rei Pere III el Cerimoniós i conseller de la ciutat de Barcelona. Participà en nombroses batalles. Nominat mantenidor dels primer jocs florals (1393) per Joan I el Caçador, del qual fou home de confiança.

Compongué poemes al·legòrics La joiosa guarda i Cobles de Fortuna, sis poesies breus i un diccionari de rimes, el Llibre de concordances (1371), uns sis mil mots, de gran importància pel coneixement del lèxic i la poètica catalans.

També és autor de Debat entre Honor e Delit (1365), escrita durant el setge que les tropes catalanes tenien posat a Morvedre, ocupat per Pere el Cruel.

Marc, Jaume -funcionari reial-

(Catalunya, vers 1300 – 1379)

(o March)  Funcionari reial. Fill de Pere Marc, senyor de la baronia d’Eramprunyà. Era pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’Ausiàs.

Heretà del seu oncle Pere March el castell d’Eramprunyà, i del seu pare les possessions valencianes. Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller el 1360, per a recompensar l’actuació dels seus fills en la guerra contra Castella.

En morir deixà Eramprunyà a Jaume i Beniarjó a Pere.

Maça, Pere (I)

(Aragó ?, abans 1229 – després 1245)

Ric-home de la mainada reial, senyor de Sangarrén. Des del 1229 figura sovint al costat de Jaume I.

Participà en l’expedició a Mallorca. S’esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris.

Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat. Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santaeugènia en el seu govern després de la partida del rei.

Participà també en la conquesta de Menorca (1231-32), acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la conquesta del País Valencià, especialment en els setges de Xàtiva i Biar (1244-45).

Fou el pare de Balasc (I) Maça.

Llupià i de Saragossa, Joan de

(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1657)

Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat. Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo.

El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França. El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano.

Fou alcaid del castell d’Elna. Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial (1623).

Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria.

Llunes, Bartomeu

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Funcionari jueu. Ocupà diversos càrrecs administratius a la cort de l’infant Joan (llavors duc de Girona) i de la infanta Violant de Bar, fins que, acusat de corrupció administrativa, fou processat (1384).

Durant els greus conflictes familiars entre els partidaris de Violant de Bar i de Sibil·la de Fortià es posà al bàndol d’aquesta última.

Un cop mort el rei Pere III el Cerimoniós (1387), fou capturat i condemnat per Joan I, i fou esquarterat.