(València, 30 octubre 1922 – Madrid, 7 maig 2012)
Polític. Germà de Vicent. Doctorat en dret (1945), fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión (1950) i altres diversos alts càrrecs. El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la universitat de Madrid. Després fou nomenat ministre d’educació (1968-73).
Ha publicat Observaciones sobre el sistema fiscal español (1951), Intervención económica de la industria (1965), etc.
(País Valencià, segle XVI)
Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, comanador de l’orde de Sant Jaume i governador d’Oriola. Fill de Lluís (II) de Vic i Ferrer i de María Manrique de Lara i Fajardo i germà de Joan, Jordi, Francesc, Pere (I) i Lluís.
El seu fill i successor fou Dídac de Vic i de Castellví.
(València, vers 1459 – 1535)
Alt funcionari reial. Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo. Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions. Fou educat a la cort. Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí (1492). El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc.
El 1505 fou nomenat justícia criminal de València. Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 -fou confirmat a la mort de Ferran II per Carles I, el 1516-. La seva influència en els afers italians fou gran, sobretot en les relacions amb el regne de Nàpols, i degué ésser incrementada per la presència del seu germà Guillem Ramon, cardenal.
El 1517 fou nomenat virrei de Sicília, però no prengué possessió del càrrec i restà a Roma. Treballà a favor de la candidatura de Carles I a l’Imperi. El 1518, en ésser nomenat ambaixador a Roma també Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, la presència de dos catalans provocà una reacció violenta, i ambdós foren rellevats el 1520. Retornà a València el 1521, en plena guerra de les Germanies, i es refugià a la seva baronia de Llaurí, mentre el seu fill Lluís (II) de Vic i Ferrer es posava al servei de l’exèrcit reialista del duc de Sogorb.
Negocià amb el capità de l’exèrcit agermanat Joan Caro quan el seu exèrcit assetjà el castell de Corbera, i aconseguí que Bocairent es posés al costat del rei. Visità, per ordre del rei, el rei de França Francesc I, presoner al castell de Benissanó a conseqüència de la derrota de Pavia (1525).
(País Valencià, 1425 – Santa Maria de la Murta, Ribera Alta, 1477)
Funcionari reial. Senyor de Gallinera i Ebo. Fill i hereu de Guillem (III) de Vic i dels Arcs. Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València. El rei el féu batlle de Cullera (1475).
Per la seva primera muller Antònia de Romaní (1441), adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer.
Fou el pare de Jeroni i de Guillem Ramon de Vic i de Vallterra.
Fou germà seu Guillem Ramon de Vic i de Corbera (País Valencià, segle XV) Canonge de València.
(València, segle XVII – 1664)
Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.
Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).
Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:
Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680) Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill
Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII) Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.
(València, segle XVI – segle XVII)
Poeta. Fill de Pere de Valda, a la mort del qual heretà el càrrec de correu major de València, però, degut a la seva minoria d’edat, fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa.
Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya. Foren també fills seus Victorià i Joan Baptista de Valda.
(València, segle XVI – segle XVII)
Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589) Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.
(Illes Balears, segle XIV – després 1348)
Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291).
Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona.
(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)
Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.
Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.
En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.
(l’Alguer, 24 agost 1734 – 13 abril 1817)
Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans.
Fou el pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala.
Dades dels Països Catalans 