Arxiu d'etiquetes: Franja Ponent (geo)

Éssera, l’

54 Respostes

(Franja de Ponent)

(cast: Ésera)  Riu pirinenc (86 km) al límit amb l’Aragó. Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l’Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l’esquerra, a Olvena (Aragó).

El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l’embassament de Barasona.

Per a l’agricultura, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905.

La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça.

És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos.

Cinqueta, la

2 Respostes

(Franja de Ponent)

Afluent de capçalera del Cinca, per l’esquerra, que drena la vall de Gistau.

Cinca, el

35 Respostes

(Franja de Ponent)

Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent dretà del Segre. Neix al mont Perdut, en el Pirineu aragonès.

En el recorregut alt i mitjà rep nombrosos afluents (Barrosa, la Cinqueta, Ara, Éssera, Alcanadre), i conflueix amb el Segre a només 9 km. de l’Ebre, vora la Granja d’Escarp.

El seu règim és nivopluvial al sector pirinenc i pre-pirinenc amb un màxim destacat de primavera i un altre menor de tardor. Aprofitat per a regadiu i per la producció d’energia elèctrica a les centrals dels embassaments de Mediano i El Grado.

Travessa la comarca de la Llitera i les poblacions de Barbastre, Montsó i Fraga.

Franja de Ponent

16 Respostes

(Països Catalans) 

Llenca de territori: 5.008,0 km2, 51.803 hab (2007), del conjunt de terres catalanes, al límit occidental de Catalunya, que fou inclosa a partir de la divisió provincial (1822) en les províncies aragoneses.

Per tal de substituir-ne la denominació tradicional de Catalunya aragonesa, emprada per historiadors i filòlegs, Pau Vila proposà (1929) el de Marques de Ponent, modificat després del 1939 com a Marges de Ponent, però a les comarques més afectades ha estat preferit el terme Franja.

Després del 1975 la consciència del tret lingüístic diferencial arribà a l’Estatut d’Aragó, que assenyalà com a pròpies tres llengües: el castellà, l’aragonès (fabla) al Pirineu, i el català a l’Aragón catalán o Franja de Levante.

Aquesta franja comprèn les comarques de la Llitera, la Ribagorça aragonesa, una part de l’Alta Ribagorça, el Baix Cinca, una part de la Ribera d’Ebre, una part de la Terra Alta i la Matarranya.

Ebre, l’

259 Respostes

(Franja de Ponent / Catalunya)

Riu (908 km) que neix a Fontibre (Reinosa, Santander) i desguassa a l’illa de Buda (Tortosa), el més important del vessant mediterrani. Travessa la depressió de l’Ebre.

Intensament aprofitat per a la producció d’energia elèctrica i el regadiu, tot al llarg del seu curs i dels seus afluents hi ha embassaments com els de la capçalera del Segre–Cinca, Mequinensa i Flix, i canals, com l’Imperial.

Recull les aigües de la banda de migjorn de la serralada Cantàbrica, de gairebé tot el Pirineu i de la zona septentrional fins al límit del sistema Ibèric amb Castella.

En el curs mitjà i baix rep els afluents més cabalosos, per la dreta, provinents del Pirineu, com el Segre-Cinca, i per l’esquerra, del sistema Ibèric, com el Guadalop i el Matarranya.

Entra a Catalunya per Mequinensa, on rep el Segre-Cinca, i descorre per terres planes formant amplis meandres, llevat de dos punts on s’encaixa en estrets congostos: el pas de l’Ase i el de Barrufemes. Després d’aquest darrer pas s’eixampla i, passat Tortosa, s’obre en un delta que penetra 30 km a la mar.

Històricament ha constituït la frontera natural entre les terres catalanes i les de Castella i Aragó.