(Perpinyà, 1795 – París ?, França, segle XIX)
Escriptor. Residí a París, on fou professor de l’Institut Històric i de l’Ateneu Imperial.
És autor d’obres docents i d’altres escrits, tots en francès.
Fressé-Montval, Enric
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: França (morts a)
Fraisse, Francesc
(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)
Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.
Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Ferrer – dominic, s. XIII-
(Vilallonga ?, Rosselló, segle XIII – França, segle XIII)
Dominicà. El 1252 era prior del convent de Carcassona, i el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d’Aquino, de qui rebé una marcada influència.
Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit; també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts.
El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà.
Faraill, Gabriel
(Sant Marçal, Rosselló, 5 desembre 1839 – París, França, 10 març 1892)
Escultor. Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean B. Eugène Farochon; el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre.
És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres.
Fabre, Josep
(Perpinyà, 1744 – París, França, 19 juny 1794)
Advocat a Perpinyà. Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals (1792).
Secundà Francesc Xavier Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament (1793) de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller.
El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat.
Ey, Enric
(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 10 agost 1900 – París, França, 8 novembre 1977)
Psiquiatre. Estudià medicina a Tolosa i a París, i filosofia a París. Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval (Illa de França) del 1933 al 1970, i tingué una ininterrompuda activitat docent.
Fundà els congressos mundials de psiquiatria (1950), fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea. Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona.
Publicà un gran nombre de treballs i obres, entre les quals destaquen Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie. Retirat a Banyuls dels Aspres, preparà un tractat sobre al·lucinacions i una història de la psiquiatria.
Col·laborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la col·lecció “Monografies Mèdiques”.
Espié, Adolf d’
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
Escarrà, Joan
(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)
Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.
Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.
Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.
Escarguel, Lazare
(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)
Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).
Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.
Douais, Marie-Jean-Célestin
(Boujan-sur-Libron, França, 21 març 1848 – Beauvais, França, 28 febrer 1915)
Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S’especialitza en estudis sobre els albigesos i d’altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya.
Obres principals: L’inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).
Dades dels Països Catalans 