(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
(Llucmajor, Mallorca, 1581 – Saragossa, Aragó, 1645)
Framenor. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Promogué la construcció del claustre del convent palmesà de Sant Esperit, desaparegut al segle XIX.
És autor d’escrits religiosos inèdits.
(Alacant, segle XVII – València, 1659)
Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.
(Palma de Mallorca, 1779 – 1838)
Escriptor. Framenor.
És autor d’una Gramática de la lengua mallorquina, d’una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837).
Conreà també la poesia festiva en català.
(Llucmajor, Mallorca, segle XV – Illes Balears, segle XV)
Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde.
Fou consultor i confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1850)
Framenor. És autor d’un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l’estudi de l’orde.
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Autor d’uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.
(Catalunya, segle XVII)
Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.
(Arbúcies, Selva, segle XVII – Mèxic, 1747)
Framenor. Passà un captiveri a Jamaica després de caure presoner dels anglesos a l’anada a Mèxic, d’on havia estat nomenat comissari general.
És autor de dues obres històrico-religioses.
(Girona, segle XVII – Valladolid, Castella, segle XVII)
Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d’altres escrits.
Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici.