Arxiu d'etiquetes: framenors

Quilis, Nicolau

(Morella, Ports, segle XV)

Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.

Noguera, Andreu

(Llucmajor, Mallorca, 1581 – Saragossa, Aragó, 1645)

Framenor. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Promogué la construcció del claustre del convent palmesà de Sant Esperit, desaparegut al segle XIX.

És autor d’escrits religiosos inèdits.

Ibarra, Pere Pasqual d’

(Alacant, segle XVII – València, 1659)

Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.

Cervera i Bru, Antoni Maria

(Palma de Mallorca, 1779 – 1838)

Escriptor. Framenor.

És autor d’una Gramática de la lengua mallorquina, d’una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837).

Conreà també la poesia festiva en català.

Calders, Antoni ?

(Llucmajor, Mallorca, segle XV – Illes Balears, segle XV)

Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde.

Fou consultor i confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.

Cabrer, Joan

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1850)

Framenor. És autor d’un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l’estudi de l’orde.

Bells, Pau

(Barcelona, segle XVI)

Framenor. Autor d’uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.

Forma, Francesc

(Catalunya, segle XVII)

Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.

Fogueres, Joan

(Arbúcies, Selva, segle XVII – Mèxic, 1747)

Framenor. Passà un captiveri a Jamaica després de caure presoner dels anglesos a l’anada a Mèxic, d’on havia estat nomenat comissari general.

És autor de dues obres històrico-religioses.

Estaper, Pere

(Girona, segle XVII – Valladolid, Castella, segle XVII)

Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d’altres escrits.

Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici.