(Santpedor, Bages, 1935 – )
Filòsof. Catedràtic de filosofia política a la Universitat de la Sorbona (París).
Dedicat a l’obra de Ramon Llull i a la Inquisició, ha publicat La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle (1974), Nicolau Eymerich. Le manuel des inquisiteurs (1973) i Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494 (1981).
Ha conreat la filosofia política en obres com ara La loi, de quel droit?
(Besalú, Garrotxa, 15 juliol 1789 – Barcelona, 23 febrer 1847)
Historiador i filòsof. Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau. Fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú.
Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp. Catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona.
Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts (1840-45). És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos.
(Olot, Garrotxa, 1850 – Madrid, 1914)
Filòsof i moralista. Dominicà (1870), exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona. L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més.
A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista “La Ciencia Tomista”.
És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral (1906).
(Barcelona, 1 setembre 1939 – 28 gener 2023)
Filòsof i polític. Llicenciat en dret i doctor en filosofia, catedràtic d’estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Entre les seves obres destaquen: Teoria de la sensibilitat (1969), Ofici de Setmana Santa (1978), De l’amor, el desig i altres passions (1979), Coneixement, memòria, invenció (1982) i Catalunya, de la identitat a la independència (1999).
Membre del PSC-PSOE, fou diputat al Congrés i al Parlament Europeu.
(Barcelona, 15 abril 1912 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 10 abril 1982)
Filòsof jesuïta. Catedràtic de metafísica a la facultat del seu orde, primer a Sarrià (1942-49) i després a Sant Cugat del Vallès (1949-67).
El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana; el 1952 la revista “Espíritu”, de la qual assumí la direcció el 1954. El 1964 fou nomenat director de la Fundació Balmesiana. Va dur a terme tasques de direcció editorial.
Publicà articles als diaris “El Correo Catalán” (1949-65) i “La Prensa” (des del 1965). Va assistir a diversos congressos internacionals.
Entre els seus llibres destaquen: Filosofía blondeliana (1944), Filosofía y vida. Nietzsche, Ortega, Croce, Unamuno (1949), Filosofía y razón (1949), Investigaciones metafísicas (1949), Perfiles (1950), Nuevos perfiles (1951), Filosofía en periódicos (1952), Teoría de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio (1952), Estudios de Metafísica (1959), Curso de cuestiones filosóficas (1963) i Amor (1967).
(Olot, Garrotxa, segle XVII)
Filòsof caputxí, fou provincial del seu orde.
La seva filosofia era un platonisme a l’estil de sant Bonaventura.
Continuà el Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D. Bonaventurae, obra que Jacint d’Olp havia deixat inacabada.
(Palma de Mallorca, 19 agost 1834 – Caldes de Malavella, Selva, 2 agost 1900)
Jurista i filòsof. Fou catedràtic de dret romà a Barcelona.
Defensor del tomisme, hi dedicà una gran part dels seus articles i conferències.
Són obres seves: Prolegómenos o introducción general al estudio del derecho y principios de derecho natural (1877) i Historia externa del derecho romano (1884).
Veure> Josep Ponç i Maçana (filòsof, teòleg i canonista català, 1730-1816).
(Barcelona, 1730 – Spoleto, Itàlia, 1816)
Filòsof, teòleg i canonista. Fou gran especialista en dret canònic.
Fou professor als col·legis de Cordelles de Barcelona i de Sant Bernat de Cervera. Era nomenat catedràtic de la universitat cerverina en 1766.
En ser expulsada la Companyia de Jesús hagué d’emigrar a Itàlia.
Entre les seves obres destaquen el poema llatí Ignis i els tractats Disertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae ordinationis (Bolonya, 1775), Jus canonicum juxta nativam ejus faciem (Foligno, 1794) i De antiquitatibus juris canonici secundum titulos Decretalium (Spoleto, 1807).
(Vila-rodona, Alt Camp, segle XVIII – Barcelona, 1796)
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia (1752) i teologia (1761) a Cervera; el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí.
Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya. Té una obra cabdal i altres de manuscrites.
Dades dels Països Catalans 