(Ferreries / Ciutadella, Menorca)
Plana (50-70 m alt) de sa Mitjania, estesa al sud-oest de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al sud de les garrigues de Binissuès i al sud-est de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries (sector drenat pel barranc d’Aljandar) i Ciutadella (drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall), travessada de sud-est a nord-oest per la carretera de Maó a Ciutadella.
És zona mitja de conreus farratgers (en part de regadiu) i de cereals.
Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns.
Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries.
Es conserven restes d’una antiga calçada romana i part de les muralles de l’antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots.
L’església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.
Lloc o possessió, a l’oest de la vila, al costat d’una font que rega un hort de tarongers.
Barranc, al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l’esquerra, al barranc de Trebalúger.
Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd.
Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri.
(Ferreries / es Mercadal, Menorca)
Cala de la costa septentrional de l’illa, al límit dels dos termes.
Possessió, al nord del terme.
La zona costanera més pròxima (a uns 2,5 km) és anomenada els penyals de Binidalfà.
Possessió, a l’oest de la vila, al centre dels plans de son Bell-lloc.
Municipi de Menorca (Illes Balears): 66,09 km2, 92 m alt, 4.630 hab (2014)
Estès entre la costa de Tramuntana i la de Migjorn. La zona no conreada és ocupada en part per pinedes i alzinars.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment de secà (cereals i farratges), la ramaderia (bovina), indústries (alimentàries, de mobles i de sabates) i, sobretot, el turisme (hi ha un important nucli turístic a la cala de Santagaldana) i la indústria (en part derivada de l’agricultura i la ramaderia). Pertany a les àrees comercials de Ciutadella i de Maó. La població ha experimentat un important ascens en les darreres dècades.
La vila es troba al sud de la serra de s’Esclusa, i s’estén cap a la plana. Notable església parroquial de Sant Bartomeu (acabada el 1770).
Dins el terme hi ha l’església i antic castell de Santa Àgueda i les cases de Binidalfà, Sant Antoni de s’Aranjassa, son Bell-lloc, Aljandar, son Fideu i son Pruna, entre d’altres.
Enllaç web: Ajuntament
(ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell.
Es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.
Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la cançó popular que té per títol La núvia d’Aljandar.
Dades dels Països Catalans 