Arxiu d'etiquetes: Ferreries

Aljandar -Ferreries-

4 Respostes

(Ferreries, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell.

Es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.

Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la cançó popular que té per títol La núvia d’Aljandar.

Huguet i Rotger, Llorenç

Deixa un comentari

(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )

Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).

Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.

A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.

Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Universitari Lluís Vives.

Cardona i Florit, Maria Àngels

Deixa un comentari

(Ferreries, Menorca, 8 octubre 1940 – Barcelona, 24 desembre 1991)

Botànica. Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona el 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines, amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’IEC (1972). Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona (1963-85), després passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia vegetal, que ocupà fins a la seva mort.

El 1972, amb el Laboratori de Citogenètica de la universitat de Marsella, començà a dedicar-se a la cariosistemàtica vegetal, disciplina de la qual fou pionera a la península Ibèrica. Autoritat eminent en citobiogeografia, dedicà molts esforços a l’estudi dels endemismes insulars, especialment de les Illes Balears. Treballà sobre diversos gèneres de cariofil·làcies, rubiàcies, poàcies i fabàcies.

És autora de més d’una cinquantena de publicacions de diverses revistes i també col·laborà en la redacció de l’Enciclopèdia de Menorca (1988). Fou membre de diverses societats i comissions nacionals i internacionals.