(Sabadell, Vallès Occidental, 1808 – Centelles, Osona, 1870)
Escriptor i farmacèutic.
Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època (Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc) i col·laborà a “La Corona de Aragón” (1854).
És autor de l’estudi Somatén. Reflexió sobre aqueixa paraula catalana i d’unes prevencions contra el còlera, també en català.
(Barcelona, 8 gener 1877 – 21 gener 1951)
Farmacèutic. Es llicencià (1896) i doctorà (1911) en farmàcia i es llicencià en ciències físico-químiques (1898).
Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona (1912) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1922).
Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou col·laborador de l’Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic.
(Barcelona, 1887 – 1935)
Entitat. Constituïda per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques. Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina.
A partir del 1898 publicà una revista titulada “El Criterio Católico en las Ciencias Médicas”, que era una continuació d'”El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”, que havia aparegut del 1879 al 1888.
El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista. El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet.
Després de la guerra civil reprengué les activitats, si bé amb menor repercussió pública, amb el nom d’Hermandad Médico-Farmacéutica de San Cosme y San Damián.
(Valls, Alt Camp, 26 maig 1859 – Reus, Baix Camp, 1929)
Farmacèutic i polític. Visqué a Reus, on presidí el Centre de Lectura i impulsà nombroses iniciatives.
Publicà articles a diverses publicacions periòdiques, en general sobre temes polítics i econòmics.
(Barcelona, 1862 – 4 març 1935)
Farmacèutic i publicista. Germà de Manuel i de Lluís.
Membre de l’Acadèmia de Medicina i de Cirurgia, fou president del sindicat de farmacèutics.
Fou redactor científic del “Diari Català”, “La Renaixensa” i “Gynecologia Catalana”, i director del “Noticiero Farmacèutic” i de “Sinonimias Farmacéuticas”.
És autor d’unes Instruccions per a l’ús i bon regiment del botiquí casolà.
(Barcelona, 1815 – 1845)
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763.
Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental).
El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823.
Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.
(Barcelona, 1690 – 7 juny 1761)
Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Joan. Estudià medicina a Montpeller.
Era membre de l’Acadèmia de Medicina, on féu conèixer diverses comunicacions.
Els seus estudis botànics foren considerables, però orientats sempre en funcions terapèutiques i partint de les col·leccions del seu pare i del seu germà.
(Barcelona, 1 desembre 1683 – 21 febrer 1726)
Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Josep.
El 1705 anà a París, on va formar-se al costat de Tournefort, Vaillant i d’altres.
Viatjà, amb A. De Jussieu, per diverses zones de la península ibèrica i explorà també les Balears.
(Barcelona, 20 juny 1649 – 23 juny 1740)
Botànic i farmacèutic. Fill de Joan Salvador i Boscà. Viatjà per França i Espanya, acompanyat en algunes ocasions per Tournefort.
Fundà a Sant Joan Despí un jardí botànic, que va ésser el primer de l’estat espanyol.
L’herbari iniciat pel seu pare i continuat per ell i pels seus fills, Joan i Josep Salvador i Riera, es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona, juntament amb la seva biblioteca i diverses col·leccions més.
(Calella, Maresme, 1598 – Barcelona, 28 abril 1681)
Farmacèutic i botànic. Féu nombrosos viatges per col·leccionar un gran herbari, considerat com el primer del país.
Posà el fonaments del Museu Salvador, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona.
Fill seu fou Jaume Salvador i Pedrol.
Dades dels Països Catalans 