Arxiu d'etiquetes: excursionisme

Pedraforca, Agrupació Excursionista

(Barcelona, agost 1924 – 2019)

Entitat excursionista. Els seus socis dugueren a terme nombroses activitats en tots els camps de la muntanya.

Col·locaren llibres-registres en diversos cims dels Pirineus, i amb l’Esbart Dansaire Pedraforca impulsaren les activitats folklòriques.

Fruit dels estudis realitzats pels seus membres són diversos treballs monogràfics publicats: Núria, Massís de Mont-Perdut i Vall d’Ordesa, Moixeró i Pedró dels Quatre Batlles i Les Fonts del Llobregat.

El seu butlletí s’ha beneficiat de la col·laboració d’alguns dels seus associats, excel·lents escriptors, com Pere Català i Roca, Carles Macià i Estanislau Torres.

L’any 2019 formà part del Club Excursionista Pica d’Estats.

Osona i Formentí, Artur

(Barcelona, 1840 – 20 febrer 1901)

Excursionista i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, al “Diario de Cataluña” i al “Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes”.

Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l’encontrada (1888), Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres.

Olivó i Formentí, Joaquim

(Barcelona, vers 1860 – 1885)

Excursionista. Fou un dels homes que més feren introduir un esperit cultural a l’excursionisme català.

El 1884 pronuncià una sèrie de conferències sobre art romànic a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Publicà una Full d’instrucció arqueològica per als socis de l’entitat.

Obtingué alguns premis com a poeta.

Oliveres i Brossa, Jaume

(la Garriga, Vallès Oriental, 13 gener 1877 – Barcelona, 6 setembre 1957)

Excursionista i sacerdot. Fou ordenat sacerdot el 1901.

Cap al 1910 començà a recórrer el Pirineu Central i ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, en els rengles del qual fou el més destacat capdavanter de l’excursionisme d’alta muntanya.

Realitzà diverses primeres ascensions al massís de la Maladeta, on obrí la cèlebre via dels descalços, a l’Aneto, i als Encantats, i féu conèixer els seus itineraris en conferències i recensions publicades al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1916 protagonitzà un dels episodis més dramàtics i coneguts de l’excursionisme català: en el transcurs d’una ascensió a l’Aneto, un llamp fulminà dos dels seus companys, el guia Sayó i l’alemany Blass, fet que narrà en el cèlebre opuscle Els llamps de la Maleïda (1917).

Muntanya -revista, 1946/ –

(Barcelona, 1946 – )

Publicació periòdica (bimestral). Editada pel Centre Excursionista de Catalunya. Representa la continuació de l’antic “Butlletí” d’aquesta entitat, iniciada el 1891.

Reaparegué, en castellà, amb el títol de “Montaña”, i amb caràcter anual. El 1948 prengué el títol de “Boletín de la Sección de Montaña y C.A.D.E.”, amb periodicitat trimestral, i del 1952 al 1969 adoptà novament el títol de “Montaña”, amb caràcter bimestral. El 1970 es tornà a publicar íntegrament en català.

Publicà recensions d’excursions i expedicions alpines i espeològiques i de curses d’esquí, així com articles sobre geografia, ciències naturals, arqueologia i ecologia.

Enllaç: Muntanya

Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi

(Catalunya, 1977 – )

Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

Recull els orígens i la trajectòria de l’escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya.

L’any 1986 tenia 155 agrupaments.

Minyons de Muntanya

(Catalunya, 1927 – 1939)

Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca.

El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s’uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies.

El 1936 s’unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya.

Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya

(Catalunya, 1920 – 1930)

Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torra.

Fou promoguda des de l’Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912).

Amb el cop d’estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació.

El 1930 se’n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

Jolis i Felisart, Agustí

1 Resposta

(Barcelona, 1914 – 13 novembre 2003)

Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al CEC el 1940.

Del 1948 al 1962 dirigí “Montaña”, l’òrgan del CEC. Col·laborador de “La Vanguardia”, d'”El Mundo Deportivo” i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña.

Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l’assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).

Joana i Vidal, Gerard

Deixa un comentari

(Tossa, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)

Religiós, farmacèutic i espeleòleg.

Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).

Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).

Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.