Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.
Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.
És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarisa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarisa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gitau.
Al centre d’aquesta vall hi ha l’estany de Barbarisa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l’estany petit de Barbarisa.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)
Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.
LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
Enllaços web: Ajuntament – Rugby Club – Falles
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)
(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.
La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.
La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.
Enllaç web: Ajuntament
Petit estany, a la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino, dominat pel pic de l’estany Balçat (2.899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)
(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.
Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.
La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.
El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.
(Conflent)
Capçalera de la ribera de Taurinyà, sota la pica del Canigó, al llarg de la qual passa la carretera forestal que condueix a l’avetar de Balaig i al refugi dels Cortalets, més amunt de l’estany de Balaig.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)
Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.
La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.
La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.
Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.
Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.
Massís granític (3.053 m alt) dels Pirineus axials, situat entre la vall de Benasc i la vall de Gistau, al sud del massís de Pocets.
Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya, a la part alta de la qual es troben la galera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola; els excursionistes els anomenen pics d’Eriste.
Coma de la vall de Benasc, a l’est del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2.942 m), anomenada també de la Llàntia.
És la capçalera de l’aigüeta de Vall, emissari dels estanys de Bagüenya.
Dades dels Països Catalans 