(Capcir)
Embassament, al massís del Carlit, aprofita la conca de l’antic estany de la Bullosa i desguassa cap a la Tet.
Fou construït per a l’agricultura de regadiu, i fou ampliat en 1925-35; representa la primera etapa del desenvolupament hidroelèctric d’aquest sector pirinenc. La capacitat del pantà és de 13 hm3.
A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic.
També se’l coneix per pantà o estany de les Bulloses.
(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)
Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.
Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,33 km2, 6 m alt, 2.543 hab (2012)
(ant: la Solsa, fr: Saint-Nazaire) Situat a banda i banda del Rard, vora l’estany de Sant Nazari o estany de Canet, alimentat per les aigües d’aquest riu, que hi desemboca.
Economia agrícola; als sectors més a l’interior es conreen hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers) de regadiu, i els terrenys propers al litoral es dediquen a la vinya. Cooperativa vinícola. Ramaderia ovina. Turisme. Població en ascens.
El poble és situat al nord del terme, a ponent de l’estany.
El municipi inclou, a més, el santuari marià de l’Arca.
Fou annexat oficialment al municipi de Canet de Rosselló el 1975, però se’n segregà el 1984, arran d’una consulta popular.
(Torrelles de la Salanca, Rosselló)
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel sud, i molt pròxim, a l’Aglí, neix a l’oest de la vila, ón és anomenada riera de Torrelles, i desemboca al mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó.
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015)
(cast: Salinas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines.
El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa.
Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Villena.
El poble té un traçat quadriculat. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)
Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.
Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).
La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)
(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.
Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.
El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.
El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 47,65 km2, 63 m alt, 24.232 hab (2014)
Situat a l’horta d’Alacant (on hi ha el petit pantà de Mutxamel) i drenat pel riu Montnegre, prop de la seva desembocadura, al nord-est d’Alacant. La major part del terme és plana i solament al nord és accidentat pels contraforts de les serres de Bonalba i Ballestera.
La principal activitat és l’agricultura; els conreus d’horta ocupen el 20% del total conreat i són possibles gràcies a la sèquia de l’Horta, derivada del Montnegre, i també als regatges derivats de l’embassament de Tibi. Produeix, principalment, tomàquets i cítrics. Al secà es conreen cereals, vinya, garrofers, ametllers i oliveres. La indústria es deriva de l’agricultura; també hi ha indústria de mobles. Pertany a l’àrea comercial d’Alacant.
La població, a partir del 1960, gairebé s’ha triplicat, afavorit per la proximitat d’Alacant, ciutat de la qual ha esdevingut pràcticament en suburbi. És un lloc d’estiueig.
La vila és un nucli caminer prolongat sobre la carretera de Sant Joan a Xixona; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Salvador (construïda el 1513 i reformada a mitjan segle XIX) i algunes cases senyorials.
Dins el terme hi ha l’antic lloc i actual raval de Penya-serrada i el caseriu del Ravalet (on hi ha el santuari de Montserrat).
Enllaç web: Ajuntament
Grup de petits estanys (2.244 m alt), situats a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells.
Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.
Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.
Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).
Dades dels Països Catalans 