Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d’Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada.
A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i caseria, al sud-est de la ciutat, a l’indret de l’antic estany de Vinamargo.
(ant: vall de Baticielles) Coma de la vall de Benasc, que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.
A la capçalera hi ha l’ivó de Vaticielles, l’ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa (que rep les aigües de l’aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó).
Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.
Despoblat, prop de la confluència del torrent de Vallsera amb el seu col·lector, el riu de Lladura, tributari de l’Aude; aquest torrent de Vallsera és emissari de l’estany de Vallsera, situat a 1.764 m alt, al vessant septentrional del roc d’Aude.
(o riu de Vall) Vall de la parròquia, davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu.
Veure> l’Albufera de València (llacuna litoral).
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, al Pirineu axial, el límit amb França.
Hi ha el pic de Tristaina (2.879 m alt) i els estanys de Tristaina, que originen el riu de Tristaina, un dels dos que formen la ribera d’Ordino.
Un dels cims (3.310 m alt) del massís de la Maladeta, al sud-est del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestes (3.130 m). El nom fou donat per Russell el 1881.
És el punt culminant de la cresta de Tempestes, que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques.
Al nord-est de la bretxa hi ha l’important glacera de Tempestes.
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
Estany, al sud de la vila, vora la possessió de sa Vall.
Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó).
És drenada pel riu de Sorteny (que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l’estanyó de Sorteny.
El 23 de juny de 1999 es creà el parc natural de la Vall de Sorteny, d’una superfície de 1.080 ha.
Enllaç web: Parc Natural de la Vall de Sorteny
Dades dels Països Catalans 