Arxiu d'etiquetes: espectacles

Romea, Teatre

76 Respostes

(Barcelona, 1863 – )

Sala d’espectacles del carrer de l’Hospital. Construït en honor de l’actor espanyol Julián Romea y Yanguas.

El 1867 adoptà el nom de Teatre Català Romea i es convertí en un dels principals centres del teatre en català, especialment de la mà de Frederic Soler Pitarra, que en fou director artístic (1870-95).

Reformat el 1913, entre el 1939 i 1946 va fer només teatre en castellà.

Fou escenari dels èxits d’actors mítics com M. Xirgu, E. Borràs i de companyies com la d’Adrià Gual, dirigida per R. Salvat.

El 1981 esdevingué seu del Centre Dramàtic de Catalunya.

Enllaç web: Teatre Romea

Rocamora, Els -titellaires-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1982 – )

Companyia de titellaires de fil. Creada per Carles Cañellas (Barcelona, 1954), alumne de Pepe Otal.

Per la companyia han passat molts artistes d’aquesta especialitat, i ha presentat nombrosos espectacles. Ha participat en més de 240 festivals internacionals.

Entre els guardons rebuts, destaquen el premi al millor espectacle de la 2a Mostra de Teatre de Titelles de l’Estat espanyol (1985), la menció especial del jurat del XVII Festival Internacional de Teatre de Sitges, el premi de teatre de la Biennal d’Art Jove Barcelona (1985), el Premi de reconeixement a la Carrera “La Luna d’Argento 2004” del Festival Internacional de Teatre de Titelles “La Luna è Azzurra” de San Miniato (Pisa) i el Guardó a la Millor Animació al “11th. World Festival of Puppet Art 2007” de Praga.

Actualment la companyia és coneguda com Rocamora Teatre.

Enllaç web: Rocamora Teatre

Rialles -entitat-

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 1972 – 1980)

Moviment. Nascut a la delegació d’Òmnium Cultural de Terrassa que començà a estendre’s pels Països Catalans.

Es proposa d’oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies (teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc), que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal.

L’any 1980 es transformà en delegació funcional d’Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya.

Enllaç web: Rialles

Retaule de Sant Ermengol

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Evocació escènica o merament narrada, en línies molt simples i esquemàtiques d’uns quants fragments, entre la història i la llegenda, i segons l’hagiografia més popular, de la vida i la mort de sant Ermengol.Fou ideada per Esteve Albert i ha estat representada des del 1957, cada estiu, al claustre de la catedral de la Seu d’Urgell.

Enllaç web: Retaule de Sant Ermengol

Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria

(Catalunya, segle XIV)

Peça dramàtica en versos apariats, referent a la mort i assumpció de la Mare de Déu.

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié.

Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions.

Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.

Representació de la Sibil·la i l’Emperador

(Barcelona, inici segle XV)

Peça dramàtica del cicle nadalenc.

És l’escenificació de la llegenda romana de l’Aracaeli, segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibil·la Tiburtina.

En són conegudes diverses versions catalanes dels segles XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors.

Rebeldes, Los

(Barcelona, 1979 – )

Grup de rock. Format per Carlos Segarra (veu i guitarra), Moisés Sorolla (bateria) i Aurelio Morata (baix).

Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys 1950. Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly.

La formació canvià a mitjan anys 1980 amb la incorporació de Dani Nel·lo (saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996), Jorge Rebenaque (teclats) i Sergi Manobens (baix).

El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal, Mediterráneo o Bajo la luz de la luna. Seguiren En cuerpo y alma (1990), Tiempos de rock’n’roll (1991), La rosa y la cruz (1993), Esto es rocanrol (1984), Rebeldes con causa (1985), Preferiblemente vivos (1987), Básicamente rebeldes (1995), Carne para tiburones (1997) i Vicios y virtudes (1999).

L’any 2000, el líder i vocalista del grup, Carles Segarra, publicà un disc en solitari on homenatjà el rock & roll clàssic, de títol Rock & Roll Club, amb la col·laboració de Loquillo, Dani Nel·lo i Lorenzo Quinn.

Raluy i Iglesias, Lluís

(Carcassona, França, 11 febrer 1911 – l’Aldea, Baix Ebre, 1984)

Artista de circ. Fill de Francesc Raluy i Castán.

Treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials (Els Oliveras i Els Keystone). En esclatar la guerra civil espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs.

Ell i la seva dona, Marina Tomàs, revolucionaren alguns dels números clàssics del circ. Tingueren quatre fills: Lluís, Carles, Francis i Eduard Raluy i Tomàs.

Raluy i Castán, Francesc

(Fonz, Osca, Aragó, 1878 – Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1951)

Saltimbanqui. Iniciador de la nissaga circense.

Fou el pare de Lluís Raluy i Iglesias.

Putxinel·lis Claca

(Catalunya, 1968 – 1988)

Grup de titellaires i teatre amb ninots. Fundat per Joan Baixes i Teresa Calafell.

Des dels seus primers treballs han mantingut una exigència plàstica i un gran rigor en la planificació de l’estructura dramàtica.

Entre les seves obres cal destacar: Les trifulgues d’En Pinotxo (1968), Breu record de Tirant lo Blanc (1970), Calaix de Sastre (1971), El Drac del Castell dels Moros (1975), Nyaps (1975), Mori el Merma (1978), Les aventures d’Hèrcules a l’Atlàntida (1982), Peixos Abissals (1985), Laberint (1986) i Clacabaret (1987).

Tenen en el seu haver nombroses distincions.

El 1988 cessaren les seves actuacions.