Veure> Sant Jaume dels Bancs (església romànica).
Bancs * -Berguedà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: esglésies
Balaguer, Sant Martí de *
Veure> Sant Martí de Balaguer (església i antiga quadra).
Cabestany (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,42 km2, 27 m alt, 9.399 hab (2012)
Situat al Riberal, en un territori pla, entre els rius de la Tet i del Rard.
La vida econòmica local es basa en la producció fruitera i en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi de qualitat, pràcticament d’una manera exclusiva, activitats que han donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola i en un dels primers centres productors de vi dolç natural (blanc) i de vi negre. La producció de fruites i verdures és possible gràcies a l’aprofitament de la terrassa al·luvial. El seu mercat és Perpinyà, a l’aglomeració del qual s’ha integrat. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l’últim terç del segle XX.
Al poble destaca l’església parroquial, d’origen romànic (primera meitat del segle XII), per bé que molt reformada posteriorment, però conserva l’absis i, sobretot, l’important timpà de Cabestany, de marbre (segle XII), d’autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany.
Bac * -Garrotxa-
Veure> Sant Feliu del Bac (església i antiga parròquia).
Avellanet * -Berguedà-
Veure> Sant Joan d’Avellanet (església).
Avellana, l’ * -Solsonès-
Veure> Santa Maria de l’Avellana (església).
Aulina * -Garrotxa-
Veure> Sant Ponç d’Aulina (església i antic poble).
Aubinyà
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(o Auvinyà) Llogaret (1.176 m alt), situat a l’esquerra de la Valira, a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1.258 m alt, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà d’Aubinyà.
Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Dama Blanca d’Aubinyà.
Angostrina
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.
És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.
Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.
Alins d’Isàvena
Llogaret (1.380 m alt), situat a la dreta de l’Isàvena, a la part interior de la gran corba descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d’Ovarra.
L’església romànica de Sant Pere és annexa de la de les Paüls.
Dades dels Països Catalans 