Masia i església (Sant Pere).
Antiga església parroquial (Santa Maria de les Grades) de Marcèvol, del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol.
Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.
Antiga església parroquial (Sant Miquel), situada a la vall de Croses, substituïda per la de Domanova.
Veure> Sant Grau de Ginebret (antiga església).
(ort ant: Jaumar) Veure> el Soler de Geumar (gran masia i església).
Advocació (la Mare de Déu de la Gàrrola) de l’església parroquial del poble.
Veure> Sant Feliu de la Garriga (església).
Església major de la ciutat, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.
Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII; a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet.
El 1499 la duquesa María Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en col·legiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial (amb el magnífic retaule renaixentista de Paolo di San Leocadio, desaparegut).
La comunitat es componia a la fi del segle XVI, de catorze dignitats, presidides per un abat, mitrat per privilegi de Pau III, i de trenta-set beneficiats.
Amb el concordat del 1851 desaparegué com a col·legiata, però fou restaurada el 1907. Durant la guerra civil de 1936-39 fou parcialment destruïda.
(Santa Cecília de Voltregà, Osona)
Masia i església, al nord-oest del poble.
Veure> Sant Miquel de Gallifa (església).
Dades dels Països Catalans 